El cap d’Estratègia d’Amenaces Sanitàries Biològiques i Vacunes de l’EMA, Marco Cavalieri, va precisar que l’organisme haurà de veure dades científiques sobre quartes dosis abans de poder fer qualsevol recomanació. «Estem força preocupats per una estratègia que implica la vacunació repetida en un curt termini», va admetre. Va mostrar la seva comprensió pel fet que s’administrin terceres dosis «per la situació epidemiològica actual», però va avisar que la vacunació no es pot repetir «contínuament». Així, va proposar «començar a pensar en dosis de reforç més espaiades en el temps que se sincronitzin amb l’hivern, com es fa amb la grip».
La immunòloga Àfrica González fa temps que adverteix sobre el risc de repetir dosis de forma molt reiterada. En un reportatge publicat el 19 de desembre a Faro de Vigo, mitjà que pertany al mateix grup editorial que aquest diari, sobre «fatiga vacunal», la científica i divulgadora va assenyalar que això pot induir un efecte anomenat «tolerància»: «És el que es pretén amb les vacunes de l’al·lèrgia i està motivat per l’activació de cèl·lules reguladores. Per tant, no sempre l’excés i la repetició és necessària ni obté l’efecte desitjat».
Preguntada novament per aquesta qüestió, l’especialista va subratllar que «l’administració repetida pot produir efectes inversos als esperats, amb una resposta menor. Això està mediat per un exhaust limfocitari, i també per increment de cèl·lules T reguladores, i s’afecta el tipus de memòria que es genera, sobretot la dels limfòcits B».
Estudi nord-americà
L’experta es remet a evidència científica com la que apunta un estudi nord-americà publicat el juliol de 2019 a la revista Nature Communications.
S’hi assenyala que la repetició de la vacunació pot contribuir a una menor efectivitat de les vacunes contra la grip estacional. Cal recalcar que aquesta investigació es refereix a la vacunació anual contra la grip, que inclou diverses soques dels tipus A i B. L’estudi, liderat per Surender Khurana, de l’agència del medicament nord-americà (FDA), va concloure que la vacunació repetida redueix la maduració de l’afinitat dels anticossos a diferents plataformes de vacunes contra la grip.
D’altra banda, González afegeix que la vacunació repetida contra el COVID-19 podria donar lloc a una sobreproducció d’anticossos que podrien generar problemes.
Hi ha un cert debat científic sobre el fet d’administrar dosis de record amb la vacuna original, no adaptada a òmicron. Alguns experts creuen que injectar diversos reforços de la vacuna dissenyada per al virus de Wuhan podria reduir l’efectivitat de les vacunes futures.
Altres, com l’immunòleg nord-americà Anthony Fauci, neguen que es pugui donar l’anomenat «pecat antigènic original», segons el qual el sistema immunitari es basa en el record de la seva primera trobada amb un virus, cosa que de vegades condueix a una resposta immunitària més feble quan més tard s’enfronta amb una altra versió del patogen.
La científica de la UVigo va assenyalar que no hi hauria problema a escurçar de 6 a 5 mesos el temps entre la segona i la tercera dosi, atès l’increment de la transmissió.
«Ajudaria a incrementar la producció d’anticossos i, per tant, a disminuir la gravetat de la infecció, així com fer un reforç de la immunitat de memòria, ja adquirida amb les primeres dues dosis», explica.
«Això és especialment necessari per a les persones vulnerables, grans, que prenen fàrmacs immunosupressors o són immunodeficients, ja que la tercera administració els confereix immunitat semblant a la resta de la població amb dues dosis. No és clar que sigui necessari per a la població general una tercera dosi de forma indiscriminada, sobretot en gent jove que no pateix cap malaltia greu», conclou la immunòloga.
