La població de l’Alt Pirineu i Aran va créixer un 1,86% durant el 2020, coincidint amb el primer any de pandèmia, segons dades del padró a 1 de gener del 2021. Després d’una tendència a la baixa en l’última dècada, es tracta de la pujada més gran d’empadronaments en els últims 13 anys. La Cerdanya és la comarca catalana que ha registrat un ascens percentual d’empardonats més pronunciat: un 3,8%. Els demògrafs creuen que l’arribada de nous residents pot tenir «un impacte fort» en municipis de recepció petits, tot i que descarten parlar d’un «èxode urbà».

L’investigador del departament de Geografia de la UAB i del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) Antonio López-Gay ha explicat que en alguns territoris s’observa una tendència «contraposada» a l’any 2019. En aquest sentit, s’han registrat entre un 10% i un 15% més de sortides de Barcelona que en l’any anterior. Amb tot, creu que no es pot parlar d’èxode rural perquè «els barcelonins continuen movent-se, en la gran majoria, prop de la residència prèvia» i només «una part més petita» ho fa fora de l’àrea metropolitana, com abans del 2020.

El CED publicarà aviat les conclusions d’un estudi del padró, però López-Gay, un dels experts que hi participa, ha anticipat que s’observa que bona part dels qui marxen de la ciutat són «adults d’edats avançades, famílies, amb els fills de certa edat» i també gent propera a l’edat de jubilació, però no tant de «parelles joves que decideixen començar un projecte vital» al món rural.

Malgrat no disposar encara de dades oficials, els demògrafs del CED creuen que els perfils dels qui van anar a municipis petits el 2020 van ser, majoritàriament, «rendes mitjanes i mitjanes-altes». Amb tot, López-Gay ha afirmat que «això no vol dir que la classe mitjana desaparegui» de Barcelona, perquè també hi haurà la tendència d’estrangers que poden permetre’s teletreballar i que volen viure a la ciutat catalana «un parell d’anys».

L’expert també ha remarcat que, per entendre els motius dels moviments, s’ha de tenir present l’efecte de les segones residències i la gent que va decidir mudar-s’hi a l’inici de la pandèmia per teletreballar. També, però, ha alertat dels «empadronaments atípics», és a dir, les persones que fan servir la segona residència per constar com a residents per gaudir d’algun «avantatge» com la possibilitat de saltar-se el confinament perimetral durant la primera desescalada.

Entre els pobles que més empadronats han sumat hi ha Bellver de Cerdanya, amb 130 nous habitants, i Bolvir, amb 114, que és el municipi català que ha experimentat un creixement de població més alt en percentatge.

La dada ha estat rebuda amb satisfacció per part del consistori, ja que, segons diu el seu alcalde, Isidre Chia, volen tenir un «poble viu» i amb molts veïns. Ara, aquests s’aproximen al mig miler i tot plegat s’ha traduït en un increment d’alumnes a l’escola i en l’ús d’instal·lacions municipals. Això no ha suposat cap impediment, indica Chia, ja que els equipaments actuals estan dimensionats per poder acollir més gent. Per ell, l’arribada de nous residents «és una mostra que el poble agrada, que és capdavanter en instal·lacions i és molt maco per viure i estar amb les famílies».

Altres comarques registren pujades significatives, com el Baix Empordà (1,07%), la Garrotxa (0,92%) o l’Alt Empordà (0,79%), però sense canvis bruscos respecte a abans de la pandèmia. A Palau de Santa Eulàlia, que va guanyar 21 veïns l’any 2020, han fet un pla d’habitatge pels propers deu anys.