La comissió parlamentària de Polítiques Digitals i Territori ha aprovat la creació del Consorci del Litoral de Catalunya. Aquest organisme, previst en la Llei de protecció i ordenació del litoral de 2020, ha de servir perquè la Generalitat pugui comprar terrenys d’interès natural situats al litoral per tal de preservar-los de la urbanització. La llei preveia que hagués d’estar en actiu el 31 de juliol de 2021, de manera que entitats ecologistes, començant per SOS Costa Brava, s’han queixat en diverses ocasions del retard. Ara, el Parlament ha fet un nou pas amb la seva aprovació a la comissió de Polítiques Digitals i Territori, a proposta d’En Comú Podem i amb el suport de tots els grups excepte Vox.
Aquest acord arriba un any i mig després de l’aprovació de la llei de protecció i ordenació del litoral, que en la seva disposició novena establia que el Conservatori del Litoral havia d’estar creat en el termini d’un any des de la seva entrada en vigor. El seu objectiu, s’establia, era « salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l’artificialització, a partir de l’adquisició pública del sòl». Tenint en compte que aquesta llei es va aprovar el 30 de juliol de 2020, això volia dir que el Conservatori havia d’estar en funcionament el 31 de juliol de 2021, però finalment no va ser així. Fa pocs dies, precisament, SOS Costa Brava es va queixar que si el Consorci ja estigués en funcionament, hauria pogut comprar el terreny de la base Loran de l’Estartit, que l’Estat ha venut recentment a un particular.
L’encarregat de defensar ahir el Conservatori del Litoral a la comissió de Polítiques Digitals va ser va ser el diputat dels comuns Marc Parés. Parés va argumentar que el Conservatori és «una eina de gran importància» tenint en compte que «la reiteració de fenòmens extrems en zones costeres i la creixent regressió del litoral català». Segons va indicar, aquests fenomens posen de manifest que aquest és un espai «altament vulnerable front els efectes adversos del canvi climàtic», tal com alerta l’informe "Un litoral al límit", del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.
A més, segons Parés, el Consorci ha de servir per fer front, des de la intervenció pública, «a l’amenaça d’urbanització i artificialització d’aquells sectors del litoral català que no han quedat preservats per les figures urbanístiques vigents i que estan classificats com a urbanitzables en el planejament, com la pineda del Port d’Aro, entre d’altres».
Segons recorden els comuns, la creació del Conservatori del Litoral ha estat una prioritat per al partit, lligada a «la urgent transició ecològica». En aquest sentit, recorden que en l’acord de pressupostos van arrencar el compromís del govern català d’«aprovar, durant el primer semestre d’aquest any, la memòria preliminar de l’avantprojecte de Llei de creació del Conservatori del Litoral de Catalunya, que haurà de tenir en compte la necessària dotació pressupostària d’aquest nou organisme». Amb l’aprovació, ahir, de la proposta de resolució d’En Comú Podem, la creació del Conservatori del Litoral de Catalunya passa a ser un mandat parlamentari.
La proposta de resolució dels comuns insta a a constituir durant aquest 2022, «mitjançant la creació d’un ens amb personalitat jurídica o l’adscripció de les funcions que li són pròpies en un ens afí», el Conservatori del Litoral de Catalunya, havent definit de forma clara la seva estructura i funcions. Així mateix, es va aprovar iniciar el procés participatiu per a la creació de l’ens durant el primer semestre de 2022, «tot comptant amb experts en matèria ambiental i territorial, entitats de conservació del medi natural i representants dels ens locals».
Una partida reservada
D’altra banda, es preveu una partida en els pressupostos de la Generalitat per al 2022 per tal que de crear i desplegar el Conservatori del Litoral «i, transitòriament, a càrrec dels pressupostos generals de la Generalitat, altres fons o els fons europeus per avançar en la concreció d’actuacions de desrigidització, restauració i conservació de la costa». Aquestes actuacions inclourien l’adquisició pública de sòl mitjançant la compra directa i l’ús de tanteig i retracte, especialment en aquelles zones amb major amenaça d’artificialització, com les urbanitzacions o marines.
