«Sóc el bisbe de Girona i estic en pròrroga». Així es va presentar divendres passat Francesc Pardo davant del papa Francesc, durant la visita ad liminia que va realitzar al Vaticà acompanyat de la resta de bisbes de Catalunya, País Valencià i illes Balears. Es tracta, presumiblement, de l’última visita que Pardo farà al papa com a bisbe de Girona, ja que es va jubilar el passat mes de juny i està pendent de relleu. Ara, el bisbe gironí ha explicat els detalls de la trobada amb el pontífex en una entervista al programa radiofònic Església Viva, que el Bisbat ha avançat però que s’emetrà íntegra aquest cap de setmana.

Segons explica Pardo, la trobada amb Francesc va durar dues hores i mitja. «Hi va haver una salutació inicial personal i després una reunió amb ell juntament amb tota la resta de bisbes. Un diàleg on es va poder parlar de tot», assegura. Però tot i que la trobada amb el papa es va produir divendres, la visita va durar tota la setmana, durant la qual començaven la jornada celebrant missa en una de les basíliques majors i després es reunien en els diferents dicasteris o comissions.

Segons explica Pardo, al llarg d’aquests dies van presentar els reptes pastorals que té cada diòcesi. «Avui estem molt preocupats, sobretot a Europa, per la secularització, per la davallada de vocacions en el clergat i en la vida consagrada, pels grans reptes que depara la immigració, la qüestió de la pederàstia, la unitat dels cristians, la relació amb l’Estat... en definitiva, tot allò que forma part de la vida ordinària dels nostres bisbats», assenyala el bisbe, que explica que aquestes trobades «serveixen per reafirmar la comunió entre l’Església de Roma i les esglésies particulars». En aquest sentit, assenyala que «no es tractava d’arribar a acords, sinó d’establir un diàleg i de posar en comú tot allò que ens preocupa i que fem a cadascuna de les diòcesis». «És més un diàleg a partir d’unes orientacions pastorals», concreta.

Pel que fa a la relació amb la resta de bisbes que formaven part de la comitiva -encapçalada per l’arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal, Juan José Omella-, Pardo explica que «amb Barcelona i Tarragona ja estem acostumats a treballar conjuntament». De fet, l’arquebisbe de Barcelona és el gironí Joan Planellas, que havia exercit com a capellà a la diòcesi de Girona. Pel que fa als bisbes valencians i balears, Pardo explica que els va anar bé trobar-se «perquè hem pogut comprovar que els reptes són els mateixos».

Un horari «molt ajustat»

Preguntat sobre si, al ser la seva darrera visita ad limina, havia aprofitat per fer alguna cosa especial, Pardo explica que en realitat van tenir l’horari «molt ajustat». «Vam aprofitar per celebrar la missa a la basílica menor de la Santa Creu i Jerusalem, que és la que té assignada el cardenal Omella», explica. Segons recorda, cada cardenal té assignada a Roma una església, «ja que representen els rectors de Roma des de l’antiguitat». En aquesta,concretament, es guarda la relíquia de la creu de Jesús que va portar Santa Elena de Jerusalem. «Vaig tenir temps d’entrar en alguna lliberia, però poca cosa més», assenyala, tot concloent: «El que sí que puc dir és que vaig tenir molt present que representava la diòcesi de Girona a Roma».

A hores d’ara, han trascendit alguns dels continguts que es van tractar durant la trobada dels bisbes amb el pontífex. Divendres mateix, després de de la trobada amb el papa, Omella va oferir una roda de premsa on va expressar el seu desig d’aclarir els casos d’abusos sexuals a Espanya, però «de moment» va descartar la creació d’una comissió independent. «Davant del tema dels abusos, tots sentim un gran dolor perquè succeeixi aquest fet enmig de la societat, i el desig, en tot moment, de la proximitat de tots els bisbes, de manera que hem establert comissions a cada diòcesi per recollir les denúncies, acompanyar les persones que se senten ferides i evitar que en el futur aquestes coses puguin tornar a passar», va indicar.

En la trobada van sortir també temes relacionats amb la situació política i social d’Espanya «a nivell general», com ara el fenomen migratori i el «saber com acollir i integrar tots els immigrants», segons va explicar Omella.