En alguns casos, la feina pot ser entesa com una obligació. O sobreentesa com un dret. O fins i tot, pot agafar forma de passatemps. Per d’altres, pot significar un plat més a taula. Una porta entreoberta a l’estabilitat. Una sortida. Per les persones amb discapacitat intel·lectual, però, la feina pot ser un bitllet d’avió a la vida.

Però la irrupció de la pandèmia va tombar qualsevol fórmula de normalitat. Les empreses de serveis no essencials abaixaven la persiana en el moment més amarg de la crisi sanitària, i usuaris com els de la Fundació Ramon Noguera, que en aquell moment estaven en actiu en empreses de serveis d’arreu de les comarques gironines, es veien obligats a tornar a casa. «En cap cas han pogut teletreballar perquè la seva feina requeria una tasca presencial», va assenyalar la directora-gerent de la Fundació Ramon Noguera, Pepita Perich. Durant aquest parèntesi, que en la majoria de casos va comportar l’entrada en ERTO dels treballadors inserits per la Fundació Ramon Noguera, la figura dels equips de suport i seguiment va ser clau per a gestionar les esquerdes emocionals de la pandèmia. «Van estar en contacte permanent amb els nois i noies, ja fos a nivell telemàtic o telefònic, per a donar resposta a la inquietud i l’angoixa que sentien», va remarcar.

Al llarg del 2020, l’entitat només va aconseguir inserir al mercat laboral 18 usuaris d’una borsa de 150 persones amb discapacitat intel·lectual, una situació que la directora-gerent va titllar de «crítica». Aquesta xifra, va admetre Perich, va suposar una davallada del 50% respecte l’any anterior. «La pandèmia ens ha fet recular i només hem pogut fer la meitat de les contractacions habituals», va sentenciar. Amb l’any 2022 recent estrenat, la directora de la Fundació Ramon Noguera va celebrar que «la gran majoria dels usuaris que estaven en actiu a les empreses quan va esclatar la pandèmia han tornat a recuperar la feina». I és que l’entitat va tancar el 2021 amb més de 40 persones inserides en empreses ordinàries, una xifra que Perich va qualificar «d’habitual». Amb tot, Pepita Perich va reconèixer haver «recuperat els nivells de sortida de contractació cap a les empreses ordinàries (en sectors com l’hostaleria, el comerç, la neteja o auxiliars de magatzem)». Tot i així, Perich va confessar que han hagut d’utilitzar «estratègies noves», des de destinar més recursos a la gestió a «voltar més» per a captar noves empreses. «Potser ara hi ha d’haver més esforç, constància i confiança per a convèncer l’empresa a que doni una oportunitat a les persones amb discapacitat intel·lectual», va afirmar la responsable del centre.

Aquest és, també, un terreny que està tornant a explorar la Fundació Astrid 21 després de l’impacte de la pandèmia. En el seu cas, el 76% dels usuaris del centre que estaven en actiu en el moment de l’esclat de la pandèmia van poder continuar treballant, ja fos desplaçant-se al seu lloc de feina habitual (mercats, fàbriques o altres empreses essencials que no van tancar) o fent teletreball. «Pensem que havia de ser així, són treballadors amb dificultats afegides però que durant la pandèmia podien continuar desenvolupant la seva feina igual que qualsevol altre treballador», va reivindicar la directora de l’entitat, Sandra Fernández. La resta d’usuaris van entrar en un ERTO «al mateix temps que la resta de la plantilla de l’empresa», tot i que ara l’empresa «ja els ha recuperat». «Només 1 dels 90 usuaris que estaven en actiu va perdre la feina perquè l’empresa on treballava va tancar, però ja l’hem reubicat en un altre lloc», va afegir.

Amb tot, la directora de l’equipament va assenyalar que durant l’esclat de la pandèmia, els educadors van ser «l’ombra» dels usuaris, tant dels que s’havien de desplaçar al centre de treball com dels que es van quedar a casa. «Els que s’havien de desplaçar a l’empresa ordinària ho feien, sobretot, en transport públic, així que en un primer moment els educadors havien de vetllar per la seva seguretat, insistint sobretot en la higiene de mans, en la posició de la mascareta i en no tocar segons què», va assenyalar. A més, els educadors feien seguiments periòdics als usuaris, fins i tot «amb més intensitat si era necessari». Amb tot, la directora d’Astrid 21 va assenyalar que «estem molt orgullosos perquè tot va anar molt bé, van mantenir el seu lloc de treball i van viure la pandèmia d’una manera poc traumàtica». En algun cas, però, van detectar «resistència» per part de les famílies a tornar a l’activitat presencial dels respectius llocs de treball perquè tenien «por» que es contagiessin. Tot i així, amb el suport dels educadors, ho han aconseguit «normalitzar».

Ara, però, trepitgen un terreny inhòspit. «La pandèmia ha tingut una afectació directa en la prospecció d’empreses per a buscar nous llocs de treball pels usuaris», va assenyalar Fernández. «Ara tenim dificultats per a inserir nois a les empreses perquè aquestes tenen més resistència, hi ha empreses molt tocades i no tenen aquesta predisposició», va afirmar.

L’entitat gironina insereix, de mitjana, 15 persones amb Síndrome de Down i discapacitat intel·lectual l’any. «Fem insercions de llarga durada, adaptem el lloc de treball i l’ambient laboral perquè la incorporació sigui un èxit», va afirmar la responsable de l’entitat. L’any 2021, però, la xifra de contractacions va retrocedir i només en van poder firmar 10.