«Volem que hi hagi un relleu des del primer dia que un professor falta, però costa»

Ara estem en la primera fase. Dimarts vam acordar amb les parts que formen l’AGI -diferents departaments de la Generalitat, la Cambra de Comerç i la Diputació- treballar per establir una estratègia conjunta. Hem de ser un agent actiu defensor dels interessos del territori en relació a l’aeroport, i també cal treballar per la implicació dels principals ajuntaments de la demarcació. Cal una estratègia de corresponsabilitat.

En quin sentit?

Que els ajuntaments siguin agents actius a l’hora de definir l’estratègia i desenvolupament d’aquestes accions. I a partir d’aquí, hi ha dues línies de treball. Per un costat, la promoció turística. Fins ara s’havia basat en la part més comercial, de publicitat, però el que veiem és que, per tenir èxit en l’impuls de l’aeroport, hem d’ampliar els objectius. Per això crec que hi ha d’haver un prospector que s’encarregui d’anar a buscar noves companyies a mercats que ens interessin. Analitzant les xifres veiem que, per exemple, el mercat rus és una tipologia de turisme que quan ve aquí molts cops gasta més que altres tipus de mercat. Però bé, n’hem de fer un bon estudi.

Des de l’AGI també defensen un bon pla de mobilitat.

Hem d’assegurar que l’aeroport té una bona connexió amb altres mitjans de transport, com la xarxa d’autobusos, els taxis... però també hem de fer seguiment d’una qüestió imprescindible, que és el bon desenvolupament de l’estació que ha de connectar amb la línia d’alta velocitat. Això és un element clau. N’hem de fer seguiment, i també del pla director i del DORA.

Quan parla de canviar el model de promoció turística, s’ha de superar el model de subvencions a Ryanair?

Sí. Això va ser útil, potser, fa uns anys per posicionar l’aeroport, però ara tenim la sort que ja està ben posicionat. En un moment com l’actual, en ple hivern, amb l’aeroport de Barcelona encara amb marge per acollir companyies i nous vols, a l’aeroport de Girona estem aguantant molt i molt bé. En comparació amb altres aeroports territorials, només hi hi ha hagut una reducció d’un 20%. Això és una molt bona notícia. Tenim un aeroport consolidat.

Es recuperaran aquests ajuts?

Les companyies que vénen no estan rebent cap tipus d’ajuda: les que tenim és perquè realment veuen que Girona és una destinació turística important. Per tant, el que vam fer fa deu anys, segur que va servir, però seria absurd tornar a un escenari de fa deu anys. Ara hem de mirar al futur i fer coses noves. Però tot el que decidim ho haurem de decidir de manera conjunta.

L’aeroport està molt relacionat amb la recuperació del turisme, que és un dels altres eixos estratègics.

L’aeroport és una eina de reactivació econòmicai social en el seu conjunt. És cert que per al sector turístic és important, però també estem treballant per ajudar i diversificar tots els sectors econòmics. A qualsevol àrea geogràfica on hi hagi una voluntat d’innovació econòmica, augmentar la competitivitat, generar més prosperitat econòmica... cal un aeroport de referència. També és necessari per assegurar unes bones relacions a nivell estudiantil, potenciar la UdG, la recerca... D’aquí a uns anys, a deu minuts de l’aeroport hi haurà una nova seu d’Hipra amb la vacuna europea i gironina. És imprescindible un aeroport el màxim de competittiu possible, no només per al turisme, sinó per a tota l’economia.

Tornant al turisme, és un dels sectors que està patint més per la pandèmia. Quin és el camí per sortir d’aquesta crisi?

El turisme ha patit molt la pandèmia. Haver-te d’adaptar constantment a les mesures, la incertesa de què passarà... això, emocionalment, afecta. Per tant, cal agrair l’esforç que ha fet el sector per tirar endavant l’activitat turística tot i els continus entrebancs de la pandèmia. I posar de relleu la fortalesa del sector a Girona. Per exemple, la Taula Gironina del Turisme: la col·laboració entre els diferents sectors turístics és imprescindible. I ells ja pensen en com augmentar la qualitat, fer millores que potenciïn la sostenibilitat... Des del Govern estem al seu costat per ajudar en aquest procés cap a la sostenibilitat i digitalització. Cal avançar cap a un model turístic menys estacionalitzat i que posi de relleu el valor que té el patrimoni cultural.

De cares aquest estiu, preveuen que serà més semblant al de 2019 o al de 2020-21?

Abans tenim el Carnestoltes, que encara no sabem quines mesures hi haurà. El problema de la pandèmia és que ens fa molt difícil planificar. El que hem de fer és treballar i preparar la temporada, potenciar la campanya de vacunació i estar atents.

La pandèmia està tensionant els serveis públics, com educació i l’atenció primària. Què es pot fer, des de la delegació del Govern, per alleugerir la situació?

Una de les coses que es fan, a nivell d’Educació, són els nomenaments diaris. Això mai s’havia fet. Es vol intentar que la pressió que viuen els equips docents siguin mínimes, i que hi hagi un relleu des del primer dia quan un professor falta. Però és cert que costa. A nivell de salut, per exemple, s’han de substituir persones amb uns requisits formatius, amb necessitat d’experiència... i a vegades costa. Cal agrair el sobreesforç que està fent tothom en els serveis públics, i també en l’àmbit privat. Ara hem de continuar amb la campanya de vacunació, que és el que ens permet que, malgrat tenir uns índexs tan alts de contagis, als hospitals no estiguem parlant del mateix nombre de malalts greus i morts que hi havia hagut.

En la salut, un dels eixos és el futur Trueta. La previsió és elaborar el Pla Funcional Operatiu. En què consistirà?

El pla ha de determinar com ha de funcionar el nou hospital, on és millor ubicar cada àrea... i pensem que la millor manera de fer-ho és a través d’un procés participatiu amb tots els professionals, ja que hem d’estudiar molt bé com ha de funcionar perquè li puguem treure el màxim de suc possible. Hem de treballar perquè no només sigui un hospital, sinó que també hi hagi el campus amb les facultats de Medicina i Infermeria, amb una part de recerca, per potenciar aquest model econòmic basat en la innovació i la competitivitat.

També s’han endarrerit les obres del bloc quirúrgic del Trueta.

Això ha estat un gerro d’aigua freda per a tots els implicats, però l’augment del preu de les matèries primeres ha fet que l’empresa adjudicatària es fes enrere. Això vol dir que no hi ha una voluntat real del govern de tirar-ho endavant? No, al contrari. Nosaltres érem els primers que volíem que les obres comencessin ara ja al gener. Però el fet que l’adjudicatària es tirés enrere, i que cap de les empreses que havien participat en el concurs se’n volgués encarregar, fa que haguem de tirar endavant un nou concurs, i que les obres probablement no puguin començar fins al tercer trimestre. Segurament el nou concurs sortirà a finals de gener.

Un altre dels eixos és, precisment, l’impuls de la FP. En quins sectors és més necessari?

Quan m’he anat trobant amb agents econòmics, tots em diuen que tenen una falta important de mà d’obra. Tenen llocs de treball on els costa aconseguir persones que els puguin cobrir. I això ocupa tot el ventall: m’ho han dit des de l’Associació Gironina d’Empreses de Noves Tecnologies fins al Gremi de la Construcció, la Federació d’Hostaleria... és transversal. I en canvi, quan analitzes les xifres de l’atur juvenil a Girona, no són ideals. Per tant, alguna cosa hem de fer millor.

I què cal fer?

Cal que treballem junts Educació, Treball i Acció Climàtica, perquè també hem de pensar en el primer sector. I també hem d’anar contraposant la planificació que nosaltres fem amb els agents econòmics, perquè les seves necessitats quadrin amb les nostres propostes. Si ens diuen que falta gent en l’àmbit comercial, hem de preveure que hi hagi algun cicle en aquest àmbit. I que hi hagi un equilibri territorial. Però també hem de fer un esforç en el tema de l’orientació acadèmica i professional. Hem d’aconseguir que es doni el mateix valor a la formació professional i la universitària. Les xifres d’inserció laboral de la FP, sobretot en el cas de la FP dual, són boníssimes.

Quin han de ser els equipaments prioritaris en l’àmbit d’emergències, a banda de la comissaria de la Jonquera?

Esperem que en breu comenci la construcció d’aquesta nova comissaria. Aquest és un dels temes més importants. Llavors hem d’anar analitzant cas per cas, perquè hem recollit objectius que no només afecten aquesta legislatura. Per exemple, la seu regional dels Mossos és un altre dels temes que fa temps que es parla i que haurem d’anar treballant.

A la Jonquera hi ha la controvèrsia amb el parc de Bombers voluntaris, que ha generat rebuig al territori. La Generalitat mantindrà aquest model?

El pla de millores de l’operatitivitat 2020-2025 preveu, a nivell de Bombers, un increment de 118 efectius i una aportació de 15 milions. És un pla que preveu una organització més efectiva i una resposta més ràpida dels bombers i cossos d’emergències. El parc de bombers voluntaris ja està en funcionament i la convocatòria va anar molt bé: hi ha hagut 70 persones que s’han presentat en les quinze noves places que s’han creat. Ara es farà una selecció, formació i pràctiques i s’uniran als bombers voluntaris que ja estan treballant.