El grup de capellans gironins organitzats en el fòrum Joan Alsina lamenten que actualment «només un 40% dels bisbats de Catalunya tenen un bisbe català», i temen que el mateix que ha passat a Solsona -on l’alacantí Francesc Conesa ha pres el relleu de Xavier Novell- pugui passar també al bisbat de Girona, que està pendent del nomenament d’un nou bisbe arran de la renúncia, per jubilació, de Francesc Pardo. «Després se sorprendran que Catalunya miri cada cop amb més indiferència l’Església i el fet religiós», lamenten.

En el seu escrit, des del col·lectiu gironí, de caràcter progressista, consideren que l’elecció de Francesc Conesa com a substitut de Xavier Novell a la diòcesi de Solsona mostra una manera de fer del Vaticà que «contradiu obertament» el camí sinodal, que, segons el propi papa Francesc, hauria de començar «escoltant el poble». En aquest cas, els capellans gironins lamenten que no hagi estat així: «Els catòlics del Bisbat de Solsona no hi tenien res a dir? No han trobat a Solsona ni a tot Catalunya cap sacerdot apte, que sigui de fiar, per ser escollit per presidir la seva església diocesana?», es pregunten.

I és en aquest context que lamenten que, en aquests moments, menys de la meitat dels bisbats de Catalunya -només un 40%- tinguin un bisbe català. «Que una major part parlin el català és positiu, però de tot punt és insuficient», assenyalen. En aquest sentit, apunten que «molts d’ells han estat formats en un tarannà aliè» i afegeixen que molts venen del País Valencià, «on utilitzen habitualment en la seva litúrgia el castellà, cosa que revela la nul·la voluntat de la jerarquia per atendre el poble de Déu en valencià, per així connectar millor amb el seu esperit».

A l’espera del nomenament del nou bisbe gironí, que s’ha de produir en els propers mesos, temen «que el Vaticà procedeixi de la mateixa manera». En aquest sentit, en el seu escrit apunten que «a l’Estat espanyol venim d’una tradició de molts anys i sota règims ben diversos de pressió per part dels polítics per posar els bisbes, i d’una manera especial a Catalunya, sota el seu control i al servei dels seus interessos, amb la finalitat de desnaturalitzar el país». Per tot plegat, des d’aquest grup de preveres adverteixen que la «indiferència» amb què cada cop més catalans miren a l’Església «pot ben respondre a un menyspreu anterior per part d’aquesta».

«Una veu més activa»

De la mateixa manera, indiquen que, «davant les crisis múltiples i les creixents desigualtats que pateix avui la nostra societat», troben a faltar «una veu profètica de l’Església més activa en favor dels empobrits i dels més febles, la violència contra les dones, els desnonaments i l’ús de la mentida». De la mateixa manera, consideren que caldria que l’Església «estigués atenta i fes costat als desigs i les aspiracions legítimes dels col·lectius i de les nacions avui discriminades».

Per tot plegat, asseguren que «poca cosa» demanen al nou bisbe que el Vaticà enviï a les comarques gironines: «Que no vulgui emprendre moltes coses. Que tingui empatia, que sàpiga fer companyia, sostenir, animar i donar esperança», recomanen.