Setenta dies. Gairebé dos mesos i mig. Aquest és el temps que porta sense ploure a la Garrotxa, la comarca gironina més afectada per una sequera pluviomètrica cada cop més preocupant. Però no és l’única. El Pla de l’Estany també porta 60 dies -dos mesos ben bons- sense pluja en condicions i el Ripollès ja n’acumula 50, mentre que a l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva interior la sequera s’acosta ja als 40 dies. Segons les dades del Meteocat, aquesta «ratxa seca» -és a dir, amb precipitacions inferiors a un litre per metre quadrat- va començar el passat 25 de novembre i en alguns casos es va trencar el 5 o el 10 de gener, quan va ploure de manera extensa arreu del país però de forma minsa.
El Meteocat ha qualificat el mes de gener de «sec» o «molt sec» al conjunt de Catalunya, excepte a l’extrem nord del Pirineu Occidental, on ha estat plujós. El problema és que se suma ja al mes de desembre, que també va ser qualificat de «molt sec», i segueix la tendència iniciada l’any 2021, que va rebre les qualificacions de «càlid» i «sec». De fet, les últimes pluges en condicions es van produir al mes de novembre. Aquelles precipitacions van permetre incrementar lentament el volum dels aqüífers, però no ha estat suficient i la preocupació per la sequera va a l’alça.
Aquesta falta de pluges ha obligat la Generalitat a prendre mesures: per una banda, manté les restriccions per sequera als 22 municipis de l’Alt Empordà que depenen de l’aqüífer del Fluvià-Muga, ha incrementat l’ús de les dessaladores per alentir la davallada dels pantans i ha advertit que, si no plou aviat, el sistema del Ter-Llobregat (que abasteix uns cinc milions de persones) podria entrar aviat en situació de prealerta. A nés, la sequera i les baixes humitats d’aquests darrers dies han fet que, de forma extraordinària en un mes de gener, el govern català hagi hagut d’activar el pla Alfa per alt risc d’incenci a la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès i l’Alt Urgell.
A la sequera se li han de sumar, a més, unes temperatures màximes altes pel que és un mes de gener. Segons l’informe del Meteocat, el primer mes de 2022 ha estat «càlid» i «molt sec» a pràcticament tot el país. En general, s’ha caracteritzat per haver registrat unes precipitacions escasses i una inversió tèrmica: una temperatura més baixa a les fondalades que als sectors més elevats. De fet, algunes fondalades de l’interior, sobretot de Ponent, però també del prelitoral i alguns trams del litoral, van registrar el mes més fred des del desembre de 2005. Tot i això, a Malniu (la Cerdanya), la temperatura mitjana mensual al gener es va situar gairebé 3 graus per sobre la mitjana del període comprès entre 1961 i 1990. Segons indica el Meteocat, totes aquestes anomalies són conseqüència de la persistència durant el mes de gener de l’anticicló Atlàntic que va afectar gran part de l’Europa occidental.
Previsions poc optimistes
A hores d’ara, les previsions meteorològiques per aquest mes de febrer no són precisament esperançadores: segons ha informat TV3 aquesta setmana, tot apunta que durant aquesta primera setmana i la segona de febrer es mantindrà l’anticicló dels últims dies. Globalment, durant aquest segon mes de l’any es podria assolir la pluja mitjana a la costa i al sud de Catalunya, però no a les capçaleres dels rius i a ponent. Alguns models, a més, apunten que per al març no es preveuen tampoc gaires pluges, de manera que caldria confiar en l’abril i el maig per intentar recuperar les reserves d’aigua.
I és que, en aquests moments, tots els pantans de les conques gironines es troben molt per sota dels nivells que experimentaven fa un any. El de Darnius-Boadella, per exemple, es troba només al 41% de la seva capacitat, mentre que fa un any arribava al 79%. El de Sau se situa en poc més del 56%, quan fa dotze mesos se situava en gairebé el 80%. Finalment, el de Susqueda és el que té ara mateix unes reserves més elevades, però tot i això es troba encara molt per sota del febrer de 2021: un 68% actualment davant del gairebé 91% de fa un any.
