El Consell Comarcal del Ripollès treballa en una segona fase de tractament de lixiviats a l'abocador clausurat de les Llosses, l'anomenat Ripollès 3, que va estar en servei des del 1986 i fins al 2007. Ara ja s'ha completat la primera fase, amb el suport de l'Agència Catalana de Residus i la Diputació de Girona, i una inversió de 440.000 euros. S'ha millorat la conducció de les aigües pluvials i la gestió de les aigües seminetes. I el que es vol aconseguir en aquesta nova fase, que costarà 1,3 milions d'euros, és tractar a la mateixa planta l'amoni i els nitrats i evitar així l'actual trasllat dels residus amb camions a un gestor autoritzat a uns 100 km. Això permetrà reduir el cost del tractament de 200.000 euros a uns 30.000 euros a l'any.
El dipòsit de les Llosses està clausurat des de l'any 2007. Tot i això, com passa amb aquestes infraestructures d'aquest tipus, se n'ha de fer un manteniment. Ara s'ha completat una primera fase de millores per a la conducció de les aigües pluvials i la gestió de les aigües seminetes i els lixiviats que generen els residus quan entren en contacte amb la pluja o la neu.
Aquesta primera fase, que ha costat 440.000 euros, ha millorat les canalitzacions i ha incorporat un sistema electrònic que permet analitzar a temps real les aigües que es dirigeixen al vas de lixiviats. Si els nivells d'amoni són els adequats, es desvien de forma automàtica a la llera i, si no, es traslladen a una bassa per tractar-les a la bassa d'aigües seminetes.
6.000 m3 de lixiviats que es transporten per carretera
Actualment l'abocador genera uns 6.000 m3 de lixiviats que es transporten en camió fins a 100 km de distància, que és on hi ha el gestor autoritzat d'aquests residus. Ara s'està treballant en una segona fase que permetrà fer un sistema de tractament d'aquests residus a la mateixa planta, evitant així l'impacte ambiental i el cost del transport terrestre. Un cop gestionats, es podran portar directament a la depuradora de Ripoll. "En tractar-se d'un abocador clausurat fa anys, els contaminants no són tan alts però n'hi ha dos que ens fan la guitza, l'amoni i els nitrats", detalla Elisabet Muntadas, Cap de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Ripollès.
La tecnologia que es vol implantar en la nova fase s'anomena electrodesaminació i permet bàsicament descompondre l'amoni i els nitrats i generar nitrogen, oxigen i hidrogen a l'aire sense generar cap residu. Un procés que, a més a més, permetrà un estalvi econòmic important. Segons el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, es passarà de tenir una despesa anual entorn dels 200.000 euros a uns 30.000 euros. Calculen que amortitzaran la inversió en deu anys però demanen que, com ja ha passat en la primera fase de millores, tenir suport econòmic de l'Agència de Residus de Catalunya i la Diputació de Girona.
El president de l'Agència de Residus, Isaac Peraire, que aquest dijous ha visitat les instal·lacions amb alcaldes i altres autoritats, ha assegurat que hi donaran suport. Per la seva banda, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, no ha sigut tant explícit, però sí que s'ha compromès a buscar la millor solució de finançament amb el Consell Comarcal. "El més important era ser-hi en aquesta fase decisiva (la primera)", ha afirmat.
