L'any 2009, de forma gairebé visionària, el Diari de Girona aplaudia l'èxit del treball de recerca de Laia Ramió (L'albedo lunar i els satèl·lits), aleshores estudiant de segon de Batxillerat a l'escola Les Alzines de Girona. Ara, 13 anys després i vestida d’enginyera aeroespacial, s’emociona en recordar els seus inicis. «La ciència sempre em va interessar, però va ser al segon curs d'ESO, després d'anys estudiant els animals i les plantes, quan vaig descobrir la física», assenyala. I en aquell moment, sosté, ho va veure clar. «Vaig pensar: això és el que vull fer». I, per sort, sosté, «mai ningú em va dir que l’enginyeria no era cosa de dones».
Ara, aquella noia carregada d'il·lusió que somiava en la magnitud de l'univers, treballa en el que més desitjava: el disseny de satèl·lits que viatgen a l'espai. Instal·lada a Canes, la seva especialitat són els satèl·lits d'observació de la Terra. «Estic immersa en un projecte per a mesurar l’alçada dels oceans i poder veure la diferència en els nivells del mar», revela. Des de fa uns anys, apunta, la presència de dones en la indústria aeroespecial ha anat en auge. «En aquests moments, el 25% dels enginyers en plantilla a l’empresa on treballo som dones», sentencia, tot i que admet que en algun projecte concret «només» eren dues noies d’un grup de cinquanta enginyers. «Però es nota molt que tot això està canviant, cada vegada hi ha més noies que s'interessen per aquest món», subratlla. Ara, se sent empoderada. En un futur, reconeix, «m’agradaria treballar en una agència especial». I fer-ho, perquè no, a casa, des de les files de l'Agència Especial Catalana. «La indústria especial està creixent a Catalunya, i tornar per a aplicar tot el que he après a l’estranger seria un honor», confessa.
La tecnologia «no és sexy»
Les escoles, però, han d'estar atentes per a conrear i acompanyar talents com el de Laia Ramió. El Saint George’s School, per exemple, fa set anys que va detectar que la tecnologia «deixava de ser sexy» per les nenes en el salt de Primària a Secundària. «Quan a primer d’ESO els alumnes podien triar si cursaven activitats de robòtica a nivell opcional, vam detectar que les noies no s’hi inscrivien, no veien la tecnologia com una cosa sexy», assenyala la coordinadora pedagògica del centre, Anna Casadevall. Això, admet, «els va cridar especialment l’atenció», ja que «aquestes nenes obtenien molt bons resultats a Primària i, fins i tot, guanyaven concursos». L’any 2019 van decidir posar fil a l’agulla i van crear el projecte Tech Girls per a «fer créixer l’interès de les nenes cap al món tecnològic i científic», que es va treballar de manera transversal en totes les etapes. «Va funcionar molt bé, vam treballar per a desmasculinitzar les professions, buscar referents femenins i detectar talent femení». Ara, proclama, han aconseguit que «els equips siguin mixtes», i competeixen en esdeveniments de programació i robòtica.
Manca de referents
En l’adolescència, «quan els estudiants comencen a crear una identitat en relació al seu entorn social, hi ha pocs referents tecnològics i científics femenins», lamenta Anna Casadevall. I això provoca, admet, «que no ho vegin com un projecte de vida». En aquest sentit, assenyala que les escoles tenen un repte social: «fer pedagogia per a atendre que les professions no tenen gènere». Per la seva banda, des del projecte Enginy-era fan una crida a «empoderar les nenes» i a retallar les desigualtats d’oportunitats. La seva fundadora i directora, Sílvia Planella, lamenta que el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència «malauradament encara s’ha de celebrar perquè hi segueixen havent desigualtats». Amb tot, però, adverteix que «la igualtat encara ens queda molt lluny, tant a nivell salarial com de creure’s capaces».
