Un dels primers fulls que llegeixo quan em lliuren la documentació, ja assegut a la sala d’espera de la primera planta de l’edifici Incliva a l’Hospital Clínic de València, és la relativa a la confidencialitat. Vull saber què puc explicar. No posa cap impediment i el metge ho corrobora; els que han de guardar bé les dades són ells, els del laboratori, així que anem a desgranar com vaig entrar a formar part de l’assaig de la vacuna d’Hipra, la que serà previsiblement la primera espanyola contra la covid-19.
Vaig apuntar-me a la llista de voluntaris a principis d’any. Vaig veure que el Clínic de València seria un dels 20 centres que participaria en la darrera fase de l’assaig. Vaig enviar un correu mostrant interès i em van passar un enllaç. Nom, cognoms, contacte, vacunes i si la covid-19 s’ha passat o no. Per error vaig fer el registre dues vegades perquè a l’apartat del telèfon mòbil vaig col·locar vuit dígits en lloc de nou. Devien pensar que en tenia moltes ganes. Tampoc no els faltava raó.
Em vaig apuntar per voler contribuir, per demostrar la meva confiança en el progrés científic que suposen les vacunes en la lluita contra la pandèmia i, no ho negaré, per una bona dosi de curiositat. En aquell moment no sabia que també hi havia una compensació econòmica per cadascuna de les cites. I encara que ha suposat una alegria que sigui així, prometo que el motiu principal no va ser econòmic.
Hores després que dimarts 1 de febrer s’aprovés la fase III de l’assaig, per a la qual jo i 3.000 persones més estem apuntats, em van trucar de l’hospital. Era algú de Medicina Interna. Em va repetir el qüestionari. Vaig complir les condicions: disposar de dues punxades de Pfizer i no haver passat la infecció. L’objectiu d’Hipra és que serveixi de dosi de reforç així que calia que no hi hagués tingut una tercera punxada.
També em van preguntar si era donant de sang -ho soc- així que l’únic inconvenient és que no podia haver-ne donat en els darrers tres mesos. Sense problema, doncs. I em van citar el dilluns següent, per la qual em van advertir que seria la visita més llarga, d’una hora i mitja, amb proves mèdiques.
Dubte pel passaport covid
Abans de penjar plantejo un dels dubtes que més em fan enrere: el passaport covid. Tinc les dues dosis des de l’agost i durant aquests dies la Unió Europea anuncia que aquest certificat caducarà si passen nou mesos des de la darrera dosi. En aquest cas, a mi se’m caducaria al maig si no rebo una punxada extra. Just per a aquestes dates esperen que la vacuna d’Hipra estigui aprovada, però els retards són habituals i no me la voldria jugar. També xoca que hi hagi països que exigeixen directament tres dosis per entrar.
Des de l’hospital m’expliquen que per viatjar, si fos necessari, el laboratori s’ha compromès a fer-se càrrec del cost de les PCRs en cas de no complir la pauta vacunal requerida. D’altra banda, assenyalen -i ho confirma hores després la ministra de Sanitat- que s’està treballant amb la Unió Europea perquè als voluntaris se’ns inclogui aquesta punxada d’assaig com una tercera dosi per al certificat covid. Més encara quan en aquesta fase, la tercera, no és de «doble cec», és a dir, tots rebem la vacuna d’Hipra, no hi ha ningú a qui se li punxi sèrum.
Dilluns a la sala d’espera coincideixo amb dues persones més que són voluntàries. Totes dues, un home i una dona, són més grans que jo, al voltant dels 40 anys. Una ja està en els 15 minuts d’espera després de la punxada, l’altra espera la segona trucada de consulta per a l’exploració física. Jo soc el número 55 que punxen al Clínic, segons em diuen després. Només asseure’m amb ells rebo diversos fulls grapats: el consentiment informat, el detall del procés de recerca i sobre la vacuna així com el document sobre la confidencialitat de les meves dades.
Proves i efectes
Als formularis s’indica que hauré d’anar tres vegades més a revisió: una al cap de 14 dies, una altra després de tres i sis mesos i una última al cap de l’any. Un cop entro a la consulta i signo els documents em mesuren, em pesen, em prenen la tensió, em realitzen una exploració física bàsica (m’ausculten i em palpen la panxa) i m’extreuen sang. Pregunten pel meu historial mèdic i si prenc algun tipus de medicació. A partir d’ara, hauré d’avisar si començo a ingerir algun fàrmac. També si m’infecto de covid-19.
Quan tot està bé, em vacunen al braç esquerre, com ho havien fet en les dues dosis anteriors. Quedem per d’aquí a 14 dies, una cita a la qual he de portar l’IBAN del banc per als ingressos per les compensacions econòmiques, el DNI i el diari amb els símptomes posteriors a la vacunació. Aquests són dos fulls grapats on s’estableix una guia de les reaccions generals i la seva intensitat, de lleu a greu, des de si un maldecap no interfereix en l’activitat diària bàsica a si requereix la visita d’Urgències.
En aquestes pàgines he d’anotar tots els símptomes que vagi tenint així com la temperatura durant els 7 dies següents. Aquí reflecteixo que al cap de dues hores de la punxada em comença a molestar el braç on s’ha fet la injecció. La sensació augmenta a mesura que passen les hores i a la nit, quan n’han passat més de vuit, és com si m’haguessin donat un cop de puny. Però poca cosa més. Em noto cansat i dormo de seguida. L’endemà al matí tindré una cefalea de només una hora. La temperatura en cap cas no supera els 36,6 °C. Crec que l’assaig va bé.
