Segons les dades recollides pel Registre de Demències de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), la incidència de la malaltia (casos diagnosticats de nou) a la Regió Sanitària de Girona se situa en 6,1 casos per cada 1.000 habitants majors de 65 anys. D’aquests, el 54,6% són casos diagnosticats de malaltia d’Alzheimer, el subtipus de demència més freqüent, seguit de la patologia mixta amb component vascular. Consisteix en un procés degeneratiu amb un factor de risc cardiovascular que modifica el procés de la demència. Aquest diagnòstic és un dels que major increment ha tingut al llarg dels anys, afavorit per una banda per la millora a l’accessibilitat de les proves de neuroimatge i també associat a un envelliment de la població. Aquesta realitat sociodemogràfica ha comportat un increment d’1,85 anys en la mitjana d’edat en el moment diagnòstic al llarg d’aquests 15 anys.
En el 2021 es van complir 15 anys de l’inici de l’activitat del Registre de Demències de Girona (ReDeGi). En aquest temps, el registre, gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), ha comptabilitzat 10.043 casos de demència al territori. Aquest dispositiu de vigilància epidemiològica, que vincula els hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, i els hospitals comarcals d’Olot, Campdevànol, Palamós, Figueres, Blanes i més recentment també el de Calella de Mar, té per objectiu aportar a la Regió Sanitària de Girona informació directa de la incidència de demència a la xarxa pública d’hospitals i de les seves característiques, com ara els subtipus de la malaltia o la seva gravetat en el moment diagnòstic.
El psicòleg i responsable del registre, Oriol Turró, fa un balanç molt positiu de tots aquests anys de recull de dades ja que ha permès tenir unes xifres molt «sòlides» per poder avaluar la incidència d’aquestes malalties en les comarques gironines. De fet, tot i la prevalença d’algunes malalties concretes, recorda que també «hi ha molts diagnòstics de demències menys freqüents, amb més d’una quinzena de malalties diferents».
La majoria de deteccions, en la fase lleu
D’acord amb els casos registrats, el 61,6% dels diagnòstics de demència s’han fet en la fase lleu de la malaltia que és quan els símptomes de deteriorament cognitiu comencen a ser evidents i comporten interferències en la realització d’activitats instrumentals de la vida diària. Un 30,2% de casos han estat diagnosticats en una fase moderada de la malaltia, que ja comporta una major dependència, i el 8,1% restant en una fase greu; sense variacions destacables al llarg dels 15 anys. Els símptomes comencen a aparèixer a l’entorn de 2,5 anys abans del diagnòstic tot i que hi ha subtipus menys freqüents on el diagnòstic de demència pot arribar fins 3 anys més tard, com és el cas de les demències frontotemporals (3,2 anys). Aquest fet s’ha associat a una edat d’inici precoç (13,8% abans dels 65 anys) i un curs evolutiu que es pot confondre amb altres trastorns psicològics.
El 84,2% de les persones diagnosticades han estat derivades del seu centre d’atenció primària. Aquest percentatge s’ha anat incrementant també en el decurs d’aquests 15 anys (79 – 84%). La resta de casos venen derivats d’altres dispositius hospitalaris (12,1%) i en un menor percentatge de la xarxa de salut mental i addiccions (3,5% - 0,7%).
Dones en sis de cada deu casos
Paral·lelament, dels 10.043 casos registrats fins a desembre de 2021, el 62,6% eren dones amb una mitjana d’edat de 80,9 anys, gairebé 2 anys més que els homes. De forma associada, 56,5% dones eren vídues en front el 16,8% d’homes. Segons les dades actuals, la major part dels casos diagnosticats viuen en el propi domicili en el moment del diagnòstic (72,3%), dels quals el 29,2% hi viuen sols (tot i que la majoria refereix supervisió i suport per part de familiars o professionals). Aquesta és una dada que es va introduir a partir del 2017 degut a la constatació de l’increment de casos que vivien al propi domicili en detriment de les persones que vivien a casa d’altres familiars (26,1% - 18,1%). Una realitat que és major en dones (57,2% dones vs. 53,3% homes) tot i que l’increment d’homes vidus que vivien al propi domicili ha passat de 26,2% al primer quinquenni del Registre al 53,2% en aquests darrers 5 anys. «Vam trobar necessari començar a recollir dades sobre el lloc on viuen els afectats i si estan sols; aquest fet és molt significatiu per a l’evolució de la demència». És per això que Turró reivindica la «necessitat» de la implicació conjunta entre Salut i Drets Socials per millorar la qualitat de vida del pacient, i per això «fan falta més recursos», admet Turró.
"Cal potenciar amb més recursos la implicació conjunta de Salut i Drets Socials per poder fer un millor seguiment del pacient"
Les dades actuals també han permès observar certes diferències entre homes i dones, tant en el subtipus de malalties com en les afectacions en les activitats de la vida diària en el moment diagnòstic, essent l’afectació en les activitats bàsiques de la vida diària molt més evolucionada en el cas de les dones que en el dels homes. En ambdós casos el diagnòstic més freqüent ha estat el de malaltia d’Alzheimer amb un major percentatge de casos major en dones (60,5% vs. 44,7%).
