Un total de 235 ajuntaments catalans, 47 dels quals de les comarques gironines, hauran de participar de forma obligatòria al nou Pla de Pagament a Proveïdors que ha posat en marxa el Ministeri d’Hisenda per liquidar les factures pendents de pagament més antigues, anteriors a l’1 de juliol de 2021. El deute acumulat per aquests 235 ajuntaments catalans assenyalats per Hisenda sumava 114 milions d’euros, segons les estadístiques del ministeri corresponent al mes de setembre.

També estan afectades pel pla 87 entitats dependents d’alguns d’aquests consistoris. Es tracta d’organismes molt diversos i afecten serveis o centres culturals, urbanístics, sanitaris, educatius, socials o de comunicació (com ara televisions locals), entre d’altres.

La Bisbal d’Empordà (Girona), Canyelles (Barcelona), Arbolí (Tarragona) i Ribera d’Ondara (Lleida) encapçalen la llista d’Hisenda de municipis que més triguen a pagar a cadascuna de les quatre províncies catalanes, amb terminis mitjans que van des de 1.237 (gairebé quatre anys) fins a 194 dies (sis mesos i mig) en cada cas, molt per sobre dels 30 dies que fixa la llei. Amb tot, els volums de deute més grans es concentren a Badalona (44,4 milions), Lloret de Mar (8 milions) i Sabadell (7,5 milions), que absorbeixen més de la meitat del deute emparat pel Pla de Pagaments a Catalunya.

Deute municipal

Deute municipal Eva Batlle

No tots els ajuntaments ni totes les factures pendents de pagament es podran acollir al nou mecanisme extraordinari. El departament que dirigeix ​​María Jesús Montero ha elaborat un llistat que inclou 1.640 corporacions locals de tot Espanya (de les quals 16 són diputacions provincials) i 670 entitats que en depenen. Aquesta llista incorpora els 235 municipis catalans esmentats i 87 entitats que en depenen. Totes les corporacions del llistat compleixen el requisit d’haver presentat un període mitjà de pagament a proveïdors superior al límit legal de 30 dies en alguna de les estadístiques de Terminis Mitjans de Pagament (PMP) del ministeri corresponents als mesos de desembre del 2020, març o juny del 2021.

Segons els terminis dissenyats per aquest mecanisme, els milers d’empresaris i autònoms amb factures pendents de cobrament als ajuntaments més morosos del país tenen de termini des del 12 de febrer fins al 25 d’aquest mateix mes per consultar si els seus deutes han estat incorporats a les llistes ja presentades pels interventors de cada municipi davant l’Agència Tributària.

El discutit rècord de la Bisbal

Segons l’informe de l’Agència Tributaria, La Bisbal d’Empordà és un dels nou municipis d’Espanya que més tarda a pagar les factures als seus proveïdors amb una mitjana de 1.237,23 dies. L’alcalde del municipi, Enric Marquès, desmenteix que això sigui així i explica que la xifra ve derivada d’un «mal ajust comptable amb la mercantil AGBAR». Marquès detalla que a causa d’un conflicte judicial iniciat el 2010 per desacords en el contracte i el preu del servei d’aigua, l’Ajuntament de la Bisbal «tenia tota un seguit de liquidacions pendents de comptabilitzar» de l’empresa que subministra l’aigua al municipi (Sorea, absorbida per AGBAR). Al llarg d’aquests anys, les factures del servei han anat entrant a l’Ajuntament de la Bisbal i quedant comptabilitzades com a deute «tot i estar pagades». «Això ha fet que surti aquesta xifra exagerada de retard en el pagament. Quan en realitat estem pagant les factures amb una mitjana d’entre 15 i 30 dies després que entrin, com qualsevol ajuntament». La tardor de l’any passat, per resoldre el desajust, el consistori va entrar al sistema els pagaments d’aquestes factures per regularitzar la situació. Una actualització que, segons asseguren fonts municipals, farà que la Bisbal no torni a destacar en negatiu a la pròxima estadística d’Hisenda. L’informe d’enguany també revela un presumpte deute a proveïdors que supera els 4,3 milions d’euros i que l’alcalde assegura que es deriva del mateix cas.

2.000 milions a tot Espanya

Per a les 1.640 corporacions que apareixen al llistat d’Hisenda, és obligatori participar en el nou Pla de Pagament a Proveïdors (PPP) per liquidar no més tard de finals de maig totes les factures pendents de pagament generades abans de l’1 de juliol de 2021. Hisenda calcula que hi ha factures per uns 2.000 milions d’euros en aquesta situació als calaixos dels 1.640 municipis i 670 entitats identificades (no s’inclouen al pla els territoris del País Basc i Navarra).

Després de comunicar quines factures antigues encara hi ha als seus calaixos, cadascun dels 1.640 ajuntaments obligats pel pla podrà formalitzar un préstec a 12 anys promogut per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per liquidar-les immediatament després. Segons els calendaris que maneja Hisenda, és previsible que els préstecs es formalitzin a la segona quinzena de maig de 2022 i, a continuació, es realitzaran els pagaments a proveïdors.

A canvi d’obtenir finançament avantatjós per saldar els deutes més antics, els ajuntaments hauran de presentar a Hisenda abans del 22 de març un pla d’ajust, amb mesures i reformes que garanteixin que no es tornarà a repetir el problema, almenys durant els 12 anys de vigència del crèdit, fins al 2034. No és obligatori presentar un pla d’ajust, però en aquest cas Hisenda procedirà a retenir les quantitats degudes de les seves transferències als municipis que el refusin.