L’Ajuntament de Banyoles ha editat el llibre Les pesqueres de l’estany de Banyoles, de Jeroni Moner, publicat de forma pòstuma. El volum, que és el número 23 de la col·lecció Quaderns de Banyoles, és el resultat d’una llarga investigació de Moner sobre les pesqueres de l’estany. L’obra es presentarà aquest dissabte 19 de febrer a les 12 del migdia al Museu Darder.
Les vint pesqueres de l’estany conformen un conjunt arquitectònic divers lligat a l’estany de Banyoles. Tot i ser un element important del patrimoni banyolí, mai abans se li havia dedicat un estudi monogràfic que les estudiés amb profunditat, com recull ara aquest volum.
Segons explica l’Ajuntament, Les pesqueres de l’estany de Banyoles és el resultat pòstum d’una llarga investigació que Moner va iniciar a la dècada dels setanta. El llibre conté moltes dades inèdites on s’expliquen les especificitats úniques de la seva construcció, l’evolució històrica i arquitectònica, l’interès social i el procés pel quan les pesqueres han esdevingut un símbol de la ciutat.
Plànols i fotografies
El llibre, que consta de 197 pàgines i està estructurat en cinc capítols, repassa els orígens de la pesca a l’estany, la construcció de les primeres pesqueres, l’evolució d’aquestes construccions al voltant de l’estany i arriba fins a les darreres pesqueres construïdes al voltant dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. A més, inclou un annex sobre com les pesqueres van passar a ser «paratge pintoresc» l’any 1951 i a «Jardí històric», l’any 1996. El volum inclou plànols, fotografies de totes les pesqueres, moltes d’elles antigues i inèdites i un plànol de localització de les pesqueres a l’estany.
El volum ha comptat amb la col·laboració de Marc Riera, Josep Callís, Pau Sarquella i Antoni Bramon, així com el disseny de Jaume Geli.
Durant la roda de premsa de presentació del nou volum, l’alcalde, Miquel Noguer, i el regidor de Cultura, Miquel Cuenca, van coincidir a destacar que «es tracta d’una publicació que esdevindrà de referència i que ens ajudarà a veure amb uns altres ulls i a entendre millor un patrimoni que ens singularitza com a ciutat».
