Carles Ros ha provat els dos models en l'educació dels seus fills: l’escola mixta i la diferenciada. «N’estàvem molt contents, però després de l’etapa d’Infantil vam voler apostar per l'escola diferenciada perquè jo vaig estudiar onze anys al Bell-lloc i en guardava molt bon record».
Ara, però, confessa que l’ha dolgut que «per qüestions ideològiques s'hagi pres aquesta decisió». En aquest sentit, Ros lamenta que «per desgràcia hi ha ganes d’espatllar el que funciona i no voler arreglar el que no funciona». «Quin problema hi ha en que els pares puguin escollir quina educació volen pels seus fills?», reivindica, a partir d’on apel·la a la llibertat. «Qui no hi estigui d’acord que no hi porti els seus fills, però poder escollir quin model educatiu vols per als teus fills és una qüestió de llibertat». A més, sentencia, és una aposta amb «molta demanda, on fan molt bé la feina i amb molt bons resultats». Amb tot, en un context en què «Catalunya se situa a la cua d’Europa en resultats acadèmics», lamenta que es «forci» a «renunciar a un model que funciona i que fa molts anys que existeix», a partir d’on afegeix que «a Anglaterra fins i tot hi ha escoles públiques diferenciades».
No obstant, Ros defensa que «per molt que es vulgui tendir a igualar, els nois i les noies tenen necessitats acadèmiques diferents». En aquest sentit, sosté que «les noies potser van més fluixes en matemàtiques o ciències, i en canvi els nois necessiten prestar més atenció a la part artística o al teatre». I és que Ros recorda que al Bell-lloc els alumnes fa més de tres anys que interpreten un musical, «que potser si hi hagués noies els hauria faria més vergonya». En aquest sentit, afirma que aquestes escoles «permeten atendre millor les necessitats específiques dels nois i de les noies», a partir d’on sosté que «les noies surten molt ben preparades de Les Alzines en matèria científica i tecnològica i moltes acaben cursant carreres d’enginyeria».
Foment del lideratge
Als Estats Units, assenyala, hi ha «grans progressistes com la periodista Oprah Winfrey que defensen el model d’escola diferenciada perquè asseguren que afavoreix el lideratge de la dona, que permet que s'eduqui en un ecosistema del que en surt reforçada».
En paral·lel, Ros apunta a un aspecte polèmic: el foment o no de la «distracció». En aquest sentit, afirma que «quan tens 15 anys gairebé tothom preferiria que a l'escola hi hagués nois i noies, és molt normal i encara més en el moment actual», a partir d’on assenyala que «potser en les escoles mixtes hi ha molt perill que els alumnes es despistin». Amb tot, defensa que en el model d’escola diferenciada «hi ha menys distraccions i els estudiants estan més pel que han d’estar: la classe». A més, afegeix que «quan surten de l’escola es comuniquen igual de bé amb tothom i els seus grups d'amics són mixtes».
