Un equip científic del grup de recerca en Biologia Animal i de Biodiversitat i Recursos Marins de la Universitat de Girona ha engegat la tercera fase del projecte DESMARES. L’objectiu és aportar solucions al sector pesquer artesanal davant la problemàtica de les captures accidentals d’algunes espècies marines, especialment, del corb marí emplomallat, una au que habita a la costa catalana i que està catalogada com a vulnerable a l’extinció.

La tercera fase del projecte, que porta per títol Cap a la sostenibilitat del sector pesquer artesanal: el corb marí emplomallat com a espècie emblema de les àrees protegides, ha començat aquest any i busca incrementar la sostenibilitat de la pesca artesanal. A més, també vol transferir el coneixement generat als organismes gestors i al sector pesquer per tal que puguin prendre decisions que contribueixin a la protecció de la fauna marina.

A més, els científics desenvoluparan un «mètode innovador» per a afavorir la conservació de les espècies marines. En concret, va afirmar ahir la Universitat de Girona a través d’un comunicat, han dissenyat «arts de pesca per a allunyar les espècies marines de la zona de pesca i evitar morts accidentals». En aquesta fase de la recerca, que s’allargarà vuit mesos, l’equip de biòlegs s’encarregarà de supervisar la dieta del corb marí emplomallat. La finalitat és «utilitzar-lo com a bioindicador de les comunitats de peixos litorals, ja que conèixer què menja permet saber quines espècies hi ha a la costa». En aquesta línia, l’equip de biòlegs compararan els resultats actuals amb unes mostres paleontològiques datades de fa mil anys, localitzades per l’investigador Antoni Alcover a l’Illot de Sa Galera, a Mallorca. En paral·lel, els científics seguiran observant els hàbits dels corbs marins a través d’un sistema GPS per a conèixer com i on pesquen, i com són les seves immersions. A més, com a prova pilot, el projecte utilitzarà un robot submarí per a recollir arts de pesca perduts, elaborar censos de peixos i cartografiar el fons marí.

En una altra línia d’actuació, l’equip de biòlegs investigarà com els dofins mulars, una de les tres espècies de dofins que habita al Mediterrani català, interaccionen amb les xarxes pesqueres. En aquest sentit, la Universitat de Girona va detallar que «aquests petits cetacis s’han especialitzat en robar el peix de les xarxes amb un resultat nefast pel sector: esquincen les xarxes de manera considerable i això es tradueix en pèrdues econòmiques molt importants». Finalment, el corb marí actuarà de «sentinella de l’estat de salut del mar» ja que el projecte també determinarà la càrrega de microplàstics i de metalls presents en aquestes aus.

La segona fase del projecte, que ha finalitzat recentment, ha permès detectar les zones de pesca dels corbs marins emplomallats. A partir del seguiment de 59 aus d’aquesta espècie, s’ha aconseguit una informació «fins ara inèdita». «L’equip de biòlegs ha observat que aquestes aus fan desplaçaments des de la costa catalana fins les Illes Balears i ha detectat les seves zones de pesca, les quals coincideixen sovint amb les del sector pesquer». Per això, va assenyalar, l’equip de la Universitat de Girona i aquest sector «seguiran cooperant per a reduir les captures accidentals».

A més, el grup de científics ha calculat que els corbs marins emplomallats poden submergir-se a més de 50 metres de profunditat, tot i que normalment descendeixen entre 10 i 20 metres. En l’anàlisi de la dieta, la segona fase del projecte ha aconseguit descriure-la amb «molta precisió» i finalitzarà en la fase actual amb noves mostres. «S’analitzarà la dieta des del 2014 per a estudiar com fluctuen les espècies que consumeix i comprovarà si és similar a les espècies capturades pel sector pesquer, sobretot del sonso». Finalment, s’ha observat que «la majoria d’ocells presenten paràsits» i els científics seguiran investigant de quina espècie de peix poden provenir.

En l’estadi actual, el projecte també ha previst actuacions per a divulgar aquesta recerca entre el públic no expert i, en especial, entre els joves i els nens. En col·laboració amb un pescador de la costa catalana, es duran a terme espectacles de clown per donar a conèixer la situació del corb marí emplomallat al Mediterrani. El projecte DESMARES està finançat amb fons FEMP de la convocatòria Pleamar, gestionada per la Fundación Biodiversidad.