El fort impacte assistencial que ha causat la pandèmia als hospitals aquests últims dos anys ha fet davallar l'activitat quirúrgica. De fet, cadascuna de les sis onades han provocat que, en major o menor magnitud, les intervencions programades s'haguessin d'ajornar i es prioritzessin les urgents. Sense anar més lluny, tot just fa poques setmanes que tots els quiròfans ja estan operatius a la majoria de centres sanitaris. Per tot això, la llista d'espera per a operar-se s'ha disparat.

En el cas de la Regió Sanitària de Girona, hi ha gairebé 20.000 persones que estan esperant una operació, segons dades del gener del Servei Català de la Salut. Concretament, en són 19.809, 2.116 més que l'any passat, fet que representa un augment del 12%. Si analitzem les dades amb més retrospectiva, concretament abans de la pandèmia, el nombre de pacients encara augmenta més. Per posar un exemple, a mitjans del 2018 hi havia 14.183 pacients, un 40% menys que ara.

D’altra banda, Salut divideix l’espera segons si són pacients que necessiten alguna de les 28 intervencions amb un termini màxim fixat perquè es consideren cirurgies prioritàries. En aquest sentit, el nombre de gironins pendents d’operacions de cirurgia oncològica, cardíaca, cataractes o pròtesis de maluc i genoll és de 4.573, un 62% més que abans de la pandèmia. Si comparem les dades amb l’any passat, la diferència també és significativa, ja que el febrer del 2021 hi havia 3.776 gironins esperant una intervenció prioritària, un 21% menys que ara. Aquest fet demostra que, en aquest últim any, la situació ha empitjorat; i és que malgrat que s’han viscut períodes de plena activitat quirúrgica entre onades de la pandèmia, no ha sigut suficient per reduir unes llistes que ja estaven carregades de feia anys.

Intervencions quirúrgiques prioritàries a Girona DdG

Com a bona notícia, el nombre de pacients que esperen cirurgies d’alta complexitat com processos oncològics ha disminuït lleugerament, i s’ha passat de 198 a 178 pacients en un any. Seguidament, també ha baixat l’espera per a rebre una pròtesi de maluc (de 504 a 472 persones) i una pròtesi de genoll (de 1.011 a 834). En canvi, una dada alarmant és el creixement de pacients que esperen una intervenció de cataractes. En un any, s’ha incrementat en gairebé 1.000 pacients (de 2.047 a 3.069), un 50% més.

Temps d’espera variable

Respecte al temps d’espera per a una intervenció, varia depenent del cas. L’estadística global de les llistes es divideix segons el tipus d’intervenció quirúrgica perquè Salut fixa un temps màxim d’espera per a un total de 28 operacions que es consideren prioritàries. Així, els pacients de cirurgia oncològica (excepte els que tinguin càncer de pròstata o bufeta que serà de 60 dies) esperaran com a màxim 45 dies abans no els operin; els de cirurgia cardíaca valvular i cirurgia cardíaca coronària han de passar pel quiròfan abans de tres mesos i els de cataractes, pròtesi de maluc i pròtesi de genoll trigaran com a màxim sis mesos per a ser intervinguts.

Paicents en espera per una prova DdG

Tenint en compte aquests paràmetres, totes les cirurgies es troben per sota el llindar establert excepte l’espera per a una pròtesi de maluc, que és de 190 dies quan el termini hauria de ser mig any. Malgrat tot, la situació l’any passat en aquest tipus d’intervenció i la de pròtesi de genoll encara era pitjor. I és que totes dues intervencions tenien una espera de 211 i 248 dies respectivament i superaven en més escreix els 182 establerts.

Finalment, respecte als processos oncològics, el temps de mitjana d’espera és de dinou dies, set més que l’any passat i pel que fa a cirurgia cardíaca, l’espera és de 32 dies, set més que fa un any.

També hi ha terminis de referència per a la resta d’intervencions no incloses en els processos garantits, en aquest cas se segueixen criteris d’equitat. Són 90 dies en cas de prioritat preferent, 180 si la prioritat és mitjana i 365 dies per a prioritat baixa.

Espera per a proves

Pel que fa a la llista d’espera de proves diagnòstiques, actualment hi ha 18.681 pacients que estan apuntats per a fer-se’n una, un 10% més que l’any passat. En canvi, fa quatre anys hi havia 10.496 pacients, un 78% menys. Les proves més sol·licitades són els electromiogrames, amb 2.843 pacients, i les ressonàncies magnètiques, amb 2.842 persones. Respecte al temps d’espera per a sotmetre’s a una prova, ha baixat de 125 a 115 dies en un any.

La millora més evident es produeix en tres proves: les ecocardiografies (de 105 a 72 dies), les endoscòpies esofagogàstriques (de 218 a 164 dies) i les colonoscòpies (de 249 a 181 dies).