El Pirineu gironí ha tancat un mes de febrer excepcionalment càlid, segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Per exemple, al refugi de Malniu (Meranges) la temperatura es va situar 4,3 graus per sobre la mitjana del període de referència, que correspon als anys compresos entre 1961 i 1990. A Ulldeter, la temperatura s’ha situat 3,7 graus per sobre de la mitjana, i a Tosa d’Alp, 3,6. Un febrer excepcionalment calorós que, a més, ha estat molt sec, ja que les poques precipitacions que hi ha hagut s’han situat, generalment, per sota els cinc litres per metre quadrat.

El Meteocat qualifica aquest mes de febrer com a «càlid» a la major part de Catalunya i «molt càlid» a les zones més elevades del territori, com són els Pirineus. A més, ha estat un mes «molt sec» a la major part del país i «sec» als Pirineus, tot i que l’única zona que ha rebut pluges de certa magnitud ha estat la Vall d’Aran, als Pirineus Orientals, on van caure uns 40 litres per metre quadrat.

La temperatura del mes de febrer s’ha mantingut, en general, per sobre els valors normals durant bona part del mes, però va tocar sostre el dia 18, quan una massa càlida per l’època va afectar Catalunya i va deixar màximes per sobre els 25 graus entre el Gironès i la Selva, arribant fins als 27,3 a Anglès.

Pel que fa a les precipitacions, han estat pràcticament inexistents, fet que està allargant la situació de sequera que pateix Catalunya i que manté en situació d’alerta (i per tant, restriccions) a 22 municipis de l’Alt Empordà, i que ha obligat a situar el sistema del Ter-Llobregat (que inclou més de cinc milions de persones) en situació de prealerta. Segons les dades del Meteocat, al litoral, gran part del prelitoral i la depressió Central, la pluja de tot el mes s’ha situat per sota dels cinc litres per metre quadrat.

En aquest context, el meteoròleg banyolí Enric Estragués assenyala que Banyoles ha viscut l’hivern més sec des de que es tenen dades fiables: és a dir, des de 1940 (82 anys). Segons les dades d’Estragués, des del dia 1 de desembre fins al 28 de febrer -període que correspon a l’hivern meteorològic- només han caigut 12,7 litres per metre quadrat a la capital del Pla de l’Estany, el que significa un 95% menys d’aigua de pluja que la mitjana històrica que tocaria per aquest període d’hivern. Concretament, durant el mes de desembre van caure 4,6 litres per metre quadrat, al gener en van caure 4,7 més i al febrer, només 3,4.

Segons explica Estragués, la falta de precipitacions importants durant aquests últims tres mesos ha portat «una desastrosa i quasi desconeguda sequera», que ha afectat els cereals, l’horta i la pagesia en general, els rius i rierols, les fonts de camp i muntanya i les deus i pous d’aigua potable. A més, subratlla que també ha afectat negativament la vida dels animals i ocells silvestres i de bosc. En canvi, malgrat aquesta falta de pluges, l’estany de Banyoles manté un nivell d’aigua «molt acceptable», ja que es nodreix dels aqüífers procedents de l’Alta Garrotxa.

El meteoròleg assenyala que la principal causa d’aquesta sequera ha estat la instal·lació d’un anticicló molt persistent, tant al Pla de l’Estany com al conjunt de Catalunya. Aquest fet, indica, ha provocat que passessin cues de depressions poc actives i fronts atlàntics que arriben desgastats i acaben aportant molt poques precipitacions.