Les 27 olles de La Sopa de Verges bullien ahir al migdia amb força a la Plaça Major del municipi. Ho feien després que l’any passat aquesta tradicional festa de dimarts de Carnestoltes s’hagués de suspendre per les restriccions sanitàries imposades per la pandèmia de Covid-19. Des de les 7 del matí, els cuiners vergelitans vigilaven el xup-xup del caldo mentre aguantaven estoicament la fumera que deixava anar en coure’s sobre els troncs de llenya. Cada cert interval de temps, s’hi abocava un ingredient nou que havia estat preparat amb antelació. «Per poder tirar avui els ingredients dins el perol, ho has de tenir a punt perquè sigui més àgil», va explicar el veí i cap de cuina des de fa més de vint anys, Joan Maria Brus.
A l’olla, segons marca la recepta, s’hi aboquen cebes, sagí i cigrons. Després, s’hi posa la carn (vedella, porc i xai) i les patates. I, per últim, s’hi tira la mongeta i l’arròs. «D’aquest plat en va sorgir l’escudella catalana», va assegurar el cuiner major. Ahir, de caldo se’n van fer 3.500 litres; una xifra similar a la d’edicions prepandèmiques. «Teníem dubtes de quanta n’havíem de fer, però val més que en sobri que no pas que en falti», va dir Brus.
Els perols amb els quals es cuina aquest plat tradicional són d’aram i propietat de diferents veïns de Verges. «No hi ha cap perol igual i és un inconvenient perquè les proporcions han de ser les mateixes», va expressar el cuiner. Es recullen durant la cercavila de diumenge de Carnaval, anomenada La Passada; en aquell moment els veïns també entreguen diferents tipus de menjar per posar al brou o fan aportacions econòmiques per comprar els ingredients.
Estava previst que La Sopa estigués a punt a les dues del migdia, però el procés es va allargar una mica més. Una veïna de Verges, Antònia Gómez, voltava per la plaça amb la roba tradicional de servidora de sopa; ho fa des de fa més de trenta anys. «Els homes fan la sopa i les senyores, la repartim», va contestar en preguntar-li perquè ho feia. Quan la sopa va estar llesta, Gómez i altres dones van omplir un a un i amb cullerots els plats i tuppers de la gent que feia cua; fins i tot n’hi havia que portaven galledes per omplir-les i congelar-ne el contingut. «És una festa molt maca perquè ens trobem tots a la plaça, amb la família i amics», va dir la servidora de sopa.
Plats de ceràmica de la Bisbal
Des de fa anys, durant la jornada de La Sopa, es pot adquirir a la plaça un plat de ceràmica de la Bisbal dissenyat per l’ocasió; i que la gent s’endú a casa de record. «Aquí només cal portar gana, un plat i una cullera; menjar és gratis», va explicar l’alcalde del municipi, Ignasi Sabater, que també era a la festa. La tradició és hereva de l’edat medieval quan el senyor feudal repartia menjar al poble.
Una de les persones que esperava pacient el seu torn a la cua passades les dues del migdia era la Tatiana Kleiner; d’Israel, però resident a Figueres. «Fa tres anys que venim perquè m’agrada aquesta sopa i amb la pandèmia és bo poder assistir a festes així», va dir. La seva parella tocava les sardanes de després de l’àpat.
Asseguda a taula, la vergelitana Elvira Martínez esperava per dinar, però sense cap intenció de menjar sopa: «No m’ha agradat mai, però a la meva germana li encanta i quan no pot venir, li congelem». La seva mare, Paqui Giménez, que també feia de servidora de sopa, l’any passat la va cuinar a casa -com van fer altres veïns- seguint la recepta. «Em va quedar força semblant», va confessar contenta.
A una altra taula, en Jaume Darnacolleta explicava que solia ajudar a pujar la sopa fins a la plaça quan es feia al costat el rec. Ahir, seia amb la seva família a prop d’on es cuina la sopa a la plaça des de fa uns cinc anys. «Hem vingut a les 7 del matí a muntar la taula, però hi ha gent que ja la posa la nit abans». «Són els que estan més lluny del fum i a prop de les voltes, per si plou», va afegir una dona. Els que l’havien muntat a partir de les 8 del matí, seient lluny de les peroles. Aquest era el cas d’en Carles Serra, que va dir que l’any passat ho havien trobat a faltar «perquè és una trobada de poble que està molt bé».
Amb tot, l’alcalde va concloure que l’ambient de la plaça feia evident les ganes de tornar a celebrar La Sopa «perquè hi ha molta gent». Sabater va destacar la «il·lusió» del municipi per recuperar un acte que marca la proximitat de la data més assenyalada per Verges: la celebració de la Setmana Santa amb la Dansa de la Mort el Dijous Sant.
També ahir, a Vidreres, les 28 peroles del Ranxo van començar a fumejar a la plaça Lluís Companys a les sis del matí. Igual que la de Verges, aquesta tradició que se celebra cada any el dimarts de Carnaval, no es va poder fer l’any passat a causa de la pandèmia. «Estem molt contents de poder-ho fer altre cop. Ho trobàvem a faltar», va afirmar el ranxer major i responsable del sofregit, Carles Sais. Conjuntament amb l’equip de cuiners, ahir van bullir uns 2.800 litres de sopa i se’n van repartir gairebé 3.000 racions.
A les dues del migdia i després que l’alcalde, Jordi Camps, juntament amb altres autoritats fessin el tast oficial, els ranxers van repartir el ranxo entre aquells que van desplaçar-se fins al municipi per emportar-se una olla de l’àpat i menjar-s’ho a casa. A l’acte, hi van assistir també Joaquim Forn i Raül Romeva.
A Albons, van recuperar l’Arrossada. Es van coure 170 quilos d’arròs, barrejats amb costelló, conill, salsitxes i sèpia. En total, l’organització va calcular que hi havien assistit unes 1.300 persones. «Més o menys hi havia la mateixa gent que en una edició normal, però hem pres més distància», va detallar el regidor Joan Hostench. I a Campmany, també es va recuperar el Ranxo amb una festivitat semblant a la darrera, celebrada el 2019.
