L’Equal Pay Day és una iniciativa de la Federació Bussiness Professional Women, que se celebra anualment en tota Europa per il·lustrar la bretxa salarial existent entre dones i homes. El dia de celebració simbolitza el nombre de dies de més que una dona ha de treballar per a cobrar el mateix que un home. A casa nostra, aquesta diferència es tradueix en 418 dies (365+53), per aquest motiu la celebració se realitza el 22 de febrer.

A les comarques gironines, els ingressos anuals de les dones se situen a l’entorn d’un 15% per sota el dels homes, el que representa més de tres mil euros anuals. Tot i que, en termes històrics aquesta bretxa salarial s’ha reduït (probablement hi ha contribuït la millora del salari mínim), també és cert que el ritme s’ha alentit per l’efecte dels ERTO. En relació a la bretxa salarial vinculada amb l’edat, s’observa que les diferències salarials entre homes i dones s’eixamplen a mesura que l’edat augmenta. La diferència es nota especialment a partir dels 36 anys en endavant, edat que coincideix amb les etapes en què moltes dones es dediquen a la criança i a la cura de persones dependents. Les dones arriben al màxim salarial entre els 46 i els 55 anys, mentre que els homes ho fan entre els 56 i els 65 anys.

Maria Rosa Agustí, presidenta de l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE), apunta que aquseta dada indica que el salari mitjà anual dels homes creix al llarg de tota la vida laboral, però el de les dones no, cosa que repercuteix en les seves futures pensions de jubilació.

Apunta que mentre la situació no es reverteixi, les conseqüències per a les dones a curt, mitjà i llarg termini tenen uns efectes devastadors: «aquesta discriminació cobrant uns sous més baixos del que ens pertocaria, farà que moltes treballadores acabin amb una pensió de jubilació esquifida i insuficient».

Segons la presidenta de l’AGE, aquesta diferència salarial entre dones i homes també té a veure amb l’educació del propi empresari: «Anem arrossegant les antigues creences que una dona ha de desenvolupar tasques diferents a les d’un home, quan en realitat, les dones som multitasques».

També es mostra crítica amb el suport de les administracions a l’hora subvencionar l’atenció a la gent gran. «L’ajuda que podem rebre de les institucions és tan minsa que per poder atendre’ls en les seves necessitats bàsiques», afirma. I afegeix que la solució passa «o bé per pagar el nostre sou a una altra persona, pel que ens veiem obligades a actuar com si fóssim una empresa, contractant serveis, o bé, reduint la jornada laboral per poder tenir cura dels nostres grans i perdent encara més el nostre poder adquisitiu. Els impostos que paguem a l’estat no es reverteixen en les ajudes que necessitem», lamenta Agustí.