«Volia posar-me una americana lila, però només en vaig trobar de fúcsies», confessava Clara Sánchez-Castro, mestressa (en femení) de cerimònies de l’acte institucional celebrat ahir amb motiu del Dia Internacional de les Dones. I és que l’outfit era, en realitat, un mirall. Un mirall que escenificava, en una paleta de colors, el camí a recórrer per a aixecar la bandera de la igualtat.
Des del Centre Cultural de La Mercè, les institucions gironines van treure pit. Però mentre la delegació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Girona exhibien el seu lideratge femení, la Diputació de Girona havia de recular fins la quarta posició per a trobar una dona. La vicepresidenta tercera de l’ens, Maria Puig, va estrenar el bloc de parlaments institucionals, on va reivindicar «avançar cap a la transformació feminista, abolint el masclisme i el model patriarcal». Una igualtat, va confessar, que «encara està molt lluny d’assolir-se». I és que Puig va sentenciar que «les dones ni tan sols tenen els drets bàsics garantits» i va remarcar que «en molts casos patim retrocessos». Una realitat, va afirmar, que «no podem permetre».
Amb tot, la delegada de la Generalitat de Catalunya a Girona, Laia Cañigueral, va afinar l’objectiu: «hem d’avançar cap a la normalitat feminista per a garantir la igualtat, la justícia i la llibertat». I és que en un context en què l’administració pública comença a dibuixar els traços de la nova normalitat després de la irrupció de la pandèmia, Cañigueral va defensar que «ara és el moment de fer autocrítica per a decidir cap a quina normalitat volem avançar». I és que les dones, va assenyalar, han estat les principals damnificades per la crisi sanitària. «Hem retrocedit en drets, s’ha accentuat la precarietat laboral i ha crescut la violència masclista», va sentenciar. Cañigueral, però, té clar quina fórmula de normalitat no hem de reproduir: «la normalitat que no volem és haver de dedicar el doble de temps que els homes a les tasques domèstiques, que el 93% de les excedències per a tenir cura dels nens i les persones dependents ens les haguem d’agafar les dones, que tinguem els percentatges més elevats d’atur i parcialitat, que anualment cobrem un 20,6% menys que els homes i que els referents femenins siguin pràcticament inexistents». Conscient que el masclisme «encara perdura», va fer una crida a «fugir de la normalitat patriarcal». «Des del Govern hem de fer polítiques valentes però també molta pedagogia, sumant esforços amb les entitats i la societat civil», va remarcar.
En la mateixa línia, la vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona va lamentar que tot i que «les dones som el 51% de la població, estem absolutament infrarepresentades». I és que les aportacions femenines, va sentenciar, «s’invisibilitzen», a partir d’on va denunciar la justificació del masclisme a través de la «tradició». Ser dona, va reivindicar, «significa, en molts casos, haver de lluitar tres vegades més».
Enguany, el focus es va posar en la promoció de la igualtat i el trencament dels estereotips de gènere en les disciplines CTEHM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Humanitats i Matemàtiques). La fundadora del projecte ENGINY-era, Sílvia Planella, va posar sobre la taula la falta de vocacions femenines i la «manca de referents». Amb tot, va reclamar la necessitat de fer «autocrítica» i va reclamar polítiques per a «forçar la societat a aconseguir la igualtat».
Seguir «picant pedra»
Amb tot, Maria Puig va reconèixer que «encara queda molta lluita per endavant per a erradicar les desigualtats», una tasca que requerirà «la participació plena de les dones en tots els àmbits». Del contrari, va remarcar, «viurem amb el perill constant de perdre les nostres conquestes». Malgrat tot, va voler aplaudir la feina de les institucions i la ciutadania per a retallar distàncies amb la desigualtat. «Agraeixo tots els esforços que ens han portat fins aquí i estic encoratjada per a seguir picant pedra, ara més que mai». Una voluntat a la que també s’hi va sumar Laia Cañigueral, que va voler posar en valor que «estem fent feina molt valuosa».
Moltes paraules, pocs fets
Fins ara, la carta del reconeixement a la feina feta s’havia anat repartint. Però l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va voler aportar, a la bona fe política, una nota amarga de «rigor». L’auditori contenia la respiració, mentre Madrenas proclamava els punts que articulaven el primer manifest feminista que es va fer a Catalunya, datat de 1974. «Lluitar pel treball igual, salari igual; reconèixer tots els drets, també econòmics, de qui es dedica a ser mestressa de la llar; igualtat d’oportunitats en tots els camps; guarderia gratuïta; legalització de les mares solteres; conservació del lloc de treball després de parir; dret al divorci». El públic va deixar anar alguna rialla, més que d’aprovació, d’indignació. «A part del dret al divorci, estem igual que fa cinquanta anys», va lamentar. «No podem tornar a dir que hem millorat, m’atreviria a dir que fins i tot en alguns aspectes hem anat a pitjor».
Amb tot, va voler empoderar la ciutadania. «Això ja no va de governs, transformar la societat està en mans de tots nosaltres, hem de reaccionar», va sentenciar.
