Fa uns anys el gira-sol era un dels conreus estrella de Girona, fins que van arribar els senglars. No és que abans no n’hi hagués, però amb l’augment de la massa forestal i la disminució de caçadors els ungulats van accelerar la seva reproducció i les noves fornades van començar a sortir dels boscos per calmar la seva gana voraç. I si no eren els senglars, eren els tudons. Arrasaven (i arrasen) camps sencers de gira-sol davant la impotència dels agricultors. Això, sumat a les prioritats d’Europa sobre altres productes com la colza o el blat de moro, ha fet que molts pagesos acabin tirant la tovallola i passin a produir altres conreus. En 20 anys, la província ha perdut un 55% de la seva capacitat productiva: de les més de 13.000 tones del 1999 a les 4.700 tones del 2020, tot i que encara segueix sent la principal zona productora de Catalunya, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Ara la invasió russa d’Ucraïna ha posat el gira-sol en boca de tothom (en sentit figurat, s’entén). L’aturada de les importacions procedents d’aquell país ha revifat l’interès per aquest conreu i ha evidenciat que aquí, al país de l’oli d’oliva, hi ha més dependència del gira-sol del que sembla, sobretot per part d’una indústria alimentària que l’utilitza l’oli de gira-sol com a ingredient bàsic per fabricar tot un ventall de productes elaborats.

Alguns agricultors gironins es plantegen tornar a conrear el gira-sol, tot i que això impliqui arriscar-se a tornar a encaixar els danys catastròfics dels senglars. Un d’ells és Armengol Vicens, de la zona de Canet d’Adri. «Vaig abandonar el conreu del gira-sol fa cinc o sis anys, per culpa dels senglars». S’hi havia dedicat sempre, però els darrers anys s’havia convertit en un autèntic malson. «El darrer any no vaig tenir temps ni de fer la foto per al pèrit».

Vicens va canviar el gira-sol per la civada, tot i reconèixer que el gira-sol era un conreu menys exigent. Aquest any però, rumia tornar-ne a plantar. «Intentaré fer-ne, tot i que tiraré d’assegurança». Les condicions, certament, són favorables. El gira-sol és un conreu menys exigent i els preus ara estan més alts per la guerra d’Ucraïna. La família d’en Marc Puigdevall fa anys que es dedica a conrear-ne, però cada any en fan menys. «El meu pare i el meu oncle feien el 30 o el 40% de la collita en gira-sols, ara jo hi destino el 3% dels terrenys». El motiu: senglars i tudons. «Allò bo del gira-sol és que és dels cultius més econòmics: menys costós que el blat de moro, més ràpid que la colza, menys malalties... Però tenim el gran problema de la fauna. Hem de buscar camps que no siguin a tocar del bosc, o de poblacions grans».

Els productors de la província venen la collita a un grapat d’intermediaris que nodreixen a les grans empreses del sector: Borges, Cargill o Euralis. Aquestes transformen la llavor de gira-sol en oli i la venen a la indústria agroalimentària, que la necessita per elaborar bona part dels productes que trobem als supermercats: reposteria, salses, cereals per esmorzar, menjar infantil, cosmètica, gelats, productes làctics i un llarg etcètera.

Armengol Vicens matisa que a Espanya es fa més oli de gira-sol del que la gent es pensa. «És una mentida que no n’hi hagi per la guerra d’Ucraïna, perquè al sud d’Espanya n’és ple, de gira-sols. Si n’hem d’anar a buscar de fora, és per un tema polític, no perquè no n’hi hagi». També augura que, si aquest any hi ha més gent que es dedica al gira-sol, sobretot a la zona de l’Empordà, «pot ser perquè el pantà de Boadella està molt buit i això dificulta el conreu del blat de moro».

Incrementar la producció local

En aquest sentit, Unió de Pagesos va lamentar aquesta setmana que el ministre d’Agricultura, Luis Planas, «renunciï a posar totes les terres disponibles en producció». L’organització agrària entén del comunicat difós dilluns pel Ministeri que Planas considera «més significatiu i prioritari importar cereal d’altres parts del món com alternativa al d’Ucraïna abans que incrementar quantitativament el que ja es produeix a Catalunya i a l’Estat». Per això, Unió de Pagesos demana al ministre que rectifiqui i l’insta a treballar perquè Brussel·les alliberi de requisits per tal que els pagesos catalans i espanyols que volen conrear blat de moro o gira-sol puguin «incrementar la seva capacitat productiva i així dependre menys de les importacions».

L’eurocomissari d’Agricultura, Janusz Wojciechowski, va afirmar ahir que la CE està treballant sobre eventuals mesures per fer front a una possible crisi en la seguretat alimentària derivada del conflicte a Ucraïna. Entre aquestes hi hauria fer servir les terres en guaret, algunes de les quals no estan sent cultivades per motius de biodiversitat.