Ja fa un any que es va aprovar l’eutanàsia a Espanya i nou mesos que va entrar en vigor. Una part fonamental del desplegament de la llei es materialitza a través dels professionals de la salut. Malgrat algunes dificultats en la posada en pràctica, en línies generals, hi ha consens entre la majoria de sanitaris sobre el reconeixement del dret a l’eutanàsia i la seva regulació, com també en el fet que la persona que la sol·liciti pugui escollir on rebre-la, inclosa l’opció del domicili.
«Estem molt acostumats a parlar amb els pacients sobre quin tractament els pot curar, però el fet d’oferir-los l’opció de morir sobta. Malgrat tot, els professionals s’han mostrat molt receptius», explica a aquest diari Núria Masnou, la referent d’eutanàsia del Trueta i altres hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) i membre de la Comissió de Garantia i Avaluació, òrgan que fa efectiu el dret a la prestació d’ajuda a morir a Catalunya.
Cal tenir present que els sanitaris tenen dret a inscriure’s com a objectors, és a dir, si per motius de consciència, no volen participar activament en la prestació de l’ajuda per morir. Segons dades fetes públiques el desembre passat, consten en aquest registre 90 professionals, un 0,1% d’un potencial de 90.000 professionals de la salut de tot Catalunya. Del total, set són de Girona. Masnou aclareix que aquesta dada «no reflecteix del tot la realitat, ja que segurament n’hi ha més però senzillament no es registren com a objectors, ja que per l’especialitat que tenen potser no preveuen trobar-se amb cap cas d’eutanàsia», detalla.
Respecte a la posada en marxa de la llei, Núria Masnou admet que «la màxima dificultat per als professionals és la part més burocràtica i administrativa, perquè hi ha tràmits una mica feixucs que alenteixen el procés i poden perjudicar el pacient, com per exemple els terminis». És per això, afegeix, que és important seguir treballant en aquest aspecte per tal de fer-lo més accessible per als professionals.
D’altra banda, des del punt de vista dels casos que ha tractat a la comissió, admet que tenen «molta responsabilitat» ja que són els últims que decideixen si accepten o no la sol·licitud d’eutanàsia. «La comissió es va crear, en gran part, per descarregar el sentiment de culpa que pogués tenir un professional, perquè al final no el qüestionem i tampoc és qui acaba decidint el futur del pacient», admet. Sí que és cert, que s’han hagut de denegar algunes peticions perquè no complien els requisits, cal tenir en compte que els advocats també tenen un gran pes a l’hora d’acceptar o denegar sol·licituds.
«Cal evitar suïcidis»
«El que més em preocupa és rebutjar algunes demandes i que la persona afectada acabi plantejant-se el suïcidi, tal com passava abans de l’aprovació de la llei» manifesta, i afegeix que «ens estem trobant amb casos que no s’havien plantejat i es generen dubtes.; els més complexos i que generen més debat són els pacients psiquiàtrics o demències molt avançades». Per tal d’abordar aquesta problemàtica, la llei és susceptible a modificar-se amb nous decrets que es poden anar aprovant depenent de les circumstàncies.
Finalment, al principi es van rebre moltes peticions de pacients que feia anys que esperaven l’aprovació de la llei. «Actualment ja estem rebent sol·licituds de pacients que han emmalaltit de forma més recent i, de moment, el degoteig és bastant constant». Els pacients neurològics són els que més sol·liciten l’eutanàsia, tot i que ja es comencen a observar altres patologies. Un altre dels canvis que plantejaria Masnou és posar un límit de temps, des que s’aprova la petició fins que s’executa. «Si s’allarga pot perdre el sentit i hi ha condicions que canvien. Però al cap i a la fi, quan arriba l’hora de morir de veritat, és normal que es tingui por perquè ja no hi ha marxa enrere», conclou.
