Saltar a peu coix per la pista del pati i dictar una frase en anglès, pujar les escales corrent per resoldre una operació matemàtica o col·locar els números en l’ordre correcte en el menor temps possible són algunes de les activitats que fan els alumnes de sisè de primària de l’escola Mossèn Joan Batlle de Blanes.
Es tracta d’activitats lectives que es combinen amb activitat física i d’aquesta manera es redueix el sedentarisme i l’obesitat infantil entre els alumnes. Aquestes activitats formen part del projecte educatiu MoveIn-Lessons que impulsa un grup de recerca de la Universitat de Vic. Es tracta d’un projecte «pioner» a tot l’Estat, segons assegura la investigadora principal, Anna Maria Señé, que consisteix en introduir l’esport a les aules però a través de les classes lectives com ara les matemàtiques, el medi natural o l’anglès.
Aquest curs s’ha començat a implementar aquest projecte educatiu a tretze centres escolars d’arreu de Catalunya, però només un ha decidit fer-ho en les tres assignatures: l’escola Mossèn Joan Batlle de Blanes. El professor d’educació física d’aquest centre, Jordi Llorenç, ha destacat que a finals del curs passat van rebre un correu del grup de recerca de la Universitat de Vic plantejant-los si volien participar en aquest projecte educatiu. «Va ser una oportunitat per nosaltres», assegura Llorenç.
De fet, el professor d’educació física d’aquesta escola de Blanes portava uns mesos que detectava que havia reduït l’esport que feien els alumnes. «Després de la pandèmia, molts infants no han reprès les activitats extraescolars», explica Jordi Llorenç, «i això acaba provocant menys activitat física entre els estudiants».
Per això van decidir sumar-se de caps al projecte educatiu. El MoveIn-Lessons ha arrencat amb nou formacions per als docents que els dona les bases per integrar l’esport en les assignatures seleccionades. «La idea és que es canviï la metodologia per oferir classes més actives», explica la investigadora Anna Maria Señé.
Una vegada han rebut aquesta formació, els professors han anat incorporant algunes activitats a les classes amb l’assessorament del professor d’educació física. Aquestes activitats en moviment es fan durant vint minuts en cada classe. Una vegada a la setmana, l’equip es reuneix i discuteix sobre quines accions funcionen i quines no per anar evolucionant en aquesta línia.
Ara, les dues investigadores del projecte comencen a recollir dades per avaluar el funcionament. La investigadora Gemma Torrent detalla que es fixen en diferents criteris per veure quin profit treuen els alumnes d’aquesta activitat física extraordinària al mateix temps que avaluen si el rendiment acadèmic se’n ressent. També comproven altres elements com el comportament dels estudiants i la motivació que tenen.
En paral·lel, el grup també analitza els alumnes de sisè de primària de l’escola Minerva de Calella (Maresme). Aquest centre no fa cap activitat lectiva en moviment i això permet al grup d’investigació fer «una comparació» de l’evolució dels alumnes que fan més esport respecte als que no en fan.
Alumnes més motivats
A finals de curs també compararan els resultats dels exàmens de competències bàsiques dels alumnes dels centres per veure si amb classes més actives s’adquireixen més coneixements que sense integrar-hi l’activitat física o al revés. De moment, però, el professor Jordi Llorenç creu que el projecte ja està funcionant. «Hi ha alumnes que abans els costava fer una multiplicació i ara estan més motivats i s’impliquen més», afirma Llorenç.
La Maria és una alumna de sisè de primària que explica que fan «el mateix que abans» però ara les classes «són millor» perquè poden moure’s entremig. En el seu cas, ella fa tennis d’activitat extraescolar però agraeix poder-se moure dins dels horaris lectius. La Marina és una altra alumna de sisè de primària que també està satisfeta amb el projecte educatiu.
