L'encariment de la factura de la llum ha posat contra les cordes l'economia domèstica i, per extensió, la d'una societat que tot just començava a treure el cap després del daltabaix de la pandèmia. L'escalada dels preus de l'electricitat, que continua batent rècords des de l'últim trimestre de 2021, també ha afectat de ple els centres educatius, en una era en què, ara més que mai, la tecnologia és la gran aliada.

Els instituts, però, han topat amb un problema afegit. I és que l'assignació que la Generalitat de Catalunya envia mensualment als centres educatius per a fer front a les despeses de funcionament (destinades a conceptes com subministraments o neteja) ha arribat amb tres mesos de retard. «Des del desembre que el Departament d’Educació no ens havia pagat res, això ens ha obligat a haver de destinar el romanent que teníem a pagar les factures d’electricitat però ara, després que aquest s’hagi esgotat, ens hem vist obligats a retornar el rebut d’aquest mes de març perquè ja no el podíem pagar», explica el director de l’institut de Cassà de la Selva, Josep Poch. El centre, confessa, no ha pogut assumir l’import de la darrera factura, que ascendia als 4.000 euros. Aquesta és, recorda, «la primera vegada que el Departament d’Educació deixa de pagar l'assignació durant tres mesos».

Fonts del departament d'Educació respecte l'encariment de la llum quesón conscients que suposa fins a un 20% les previsions pressupostàries dels centres per aquest concepte, i per això tenen previst ajustar aquest increment entre les diferents bestretes que es fan als centres al llarg de l'any. "Just ahir se'n va executar una que en breu arribaràals centres":

La direcció de l'institut de Cassa ha volgut comunicar la situació en la qual es troben a les famílies i al Consell Escolar, així com també ha fet arribar una carta als Serveis Territorials d’Educació a Girona exposant el periple al qual s’han vist abocats per a fer front a les factures. «El Departament d’Educació ens va dir que aviat cobraríem i han complert la seva paraula, hem rebut l’ingrés aquest dijous, corresponent a les assignacions dels mesos de gener i febrer», assenyala Poch.

Qui també ha celebrat l’arribada del pagament és la direcció d’un altre institut gironí (que prefereix restar en l’anonimat). «Ara hem cobrat i podrem començar a pagar les factures pendents», especifica. I és que la demora de tres mesos els ha obligat a apel·lar a la benevolència dels proveïdors. «Els hem hagut d’explicar la situació en què ens trobàvem i pactar les dates dels pagaments, tot i que en molts casos no els sabíem dir quan els podríem abonar els imports». I és que, relata el seu representant, «la falta la liquiditat ha fet impossible poder fer front a totes les factures, que no han parat d’arribar».

Aquesta situació, que ha penetrat en tots els centres educatius, ha afectat en menor o major mesura en funció del coixí (en forma de romanent) que havien guardat les direccions per a inversions pendents, així com també de finançaments addicionals. És el cas de l'institut Montilivi de Girona, que ha pogut abonar les factures gràcies, d'una banda, al romanent. I és que, segons especifica el director del centre, Ruben Pino, això els ha permès «trampejar» la situació. D'altra banda, han aprofitat els ingressos recaptats per la cessió d’espais destinats a la realització de cursos, que els ha garantit la liquiditat i els ha permès, confessa, «no haver de patir en excés».

En el cas de l’institut Vallvera de Salt, han «sobreviscut» gràcies als ingressos de les matrícules dels cicles formatius de Grau Superior, que va a parar directament a les arques del centre. Amb això, assenyala la seva directora, Eva Rigau, han pogut salvar els mobles. «Hem destinat els ingressos d’aquesta partida, sumats als del romanent, a pagar les factures», assenyala. Tot i això, reivindica que «el romanent no era per a pagar factures, era per a fer inversions de millora a l’escola».

Amb tot, l’import de les factures de la llum s’ha triplicat en els darrers mesos. El director de l’institut Montilivi de Girona, Ruben Pino, assenyala que han passat de pagar 3.000 a 9.000 euros mensuals. «Hem encadenat cinc factures amb aquest preu, aquesta situació és insostenible en el temps», sentencia. Per això, han començat a estudiar la possibilitat d'instal·lar plaques fotovoltàiques.

Una situació a la que, a més, s’hi ha sumat l’augment del preu de la calefacció, ja sigui en forma de gas o gas-oil. «Ens hem vist obligats a limitar les hores en què està en funcionament, però tot i això seguim aplicant mesures anti-covid com la ventilació a les aules, i com que encara fa fred, l’hem de seguir engegant», assenyala Poch. Amb tot, sosté que «a nivell intern haurem de fer un estudi per a veure d’on podem retallar». Al que apunten el conjunt de les direccions és que, de moment, caldrà repensar les petites inversions previstes de millora dels centres.