Dels 2,1 milions d'euros del programa Temps x Cures destinats a la demarcació de Girona, uns 450.000 aniran a la comarca de la Selva ( més o menys un 23%). Lloret en rebrà, arrodonint les xifres, uns 108.000, Blanes 94.000 i el Consell Comarcal 264.000 per gestionar i repartir entre els restants municipis, donat que als que no arriben als 20.000 habitants no se'ls atorga una subvenció directa.
De què va això del programa Temps x Cures? Doncs ara mateix només els puc explicar, i d'una manera marcadament subjectiva, el que he llegit i entès de la notícia publicada al Diari de Girona aquesta setmana. Es tracta d'un pla impulsat i finançat des del Departament d'Igualtat i Feminisme per «alliberar» una estona els cuidadors (bàsicament cuidadores) més estressats de nens i joves entre 0 i 14 anys. Consell Comarcal i municipis seran els encarregats de detectar el que en el Pla es defineix com a «famílies amb pobresa de temps». Concretant una mica més, aquestes inclouen: famílies monoparentals, dones víctimes de violència de gènere, dones a l'atur de llarga durada, dones majors de 52 anys, dones migrades i dones amb càrregues especials afegides a la cura dels infants i la família.
Sobre el paper, i des del desconeixement dels mecanismes de desenvolupament del pla, se'm fa difícil fer-ne una valoració a priori. Tot i això, em sembla d'entrada una iniciativa positiva i carregada de bones intencions. Malgrat sigui fàcil imaginar des de quines regidories es gestionarà, ara mateix em sembla complicat que es puguin arribar a conèixer d'una manera objectiva i justa les persones que més necessiten un ajut d'aquest tipus. D'altra banda, i fent números, suposant que a Blanes només que hi hagués un centenar de possibles candidates a l'ajut (he posat la xifra aleatòriament, sense estadístiques a la mà, però, amb la sospita que superen de llarg aquesta quantitat), els correspondrien al voltant de 1.000 euros per cap. Les preguntes que em faig són: de quantes hores l'any es pot alliberar una «cuidadora» amb aquesta quantitat?
La pandèmia, la crisi energètica, la guerra d’Ucraïna, etc. ens han tornat a tots més pobres, amb les comptades excepcions de sempre i dels de sempre. Als que ja ho eren molt ( pobres), encara més. És en aquest col·lectiu on es solapen habitualment famílies amb pobresa econòmica i pobresa de temps. Caldrà seguir aquesta iniciativa del Departament d'Igualtat i Feminisme del Govern de Catalunya per conèixer-ne el seu veritable abast, repercussió i resultats. En tot cas, també, per comprovar que els fons que s'hi han destinat arribin veritablement a aquelles a qui van destinats.
