320 anys de la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors

Aquesta afirmació o de semblants les hem sentides i llegides més d’un cop per defensar que el matrimoni no ha de ser indissoluble.

No vull desfer-me ara en arguments. Em limito a transcriure-us el que representa per a mi celebrar els 320 anys de la Venerable Congregació i de la seva manifestació popular de la processó de la Verge dels Dolors de Besalú.

Fent una breu història, diré que celebrem 320 anys de La Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. És un Tercer Orde de religiositat Seglar (Orde Religiosa ). Prové de l’any 1233, quan té el seu origen. Neix a Florència (Itàlia), de la mà de set amics, els quals, en uns temps gens propicis, enmig del caos produït per les lluites i enemistats de l'època, van creure que aquell era el moment més convenient per dedicar la seva vida a coses més profitoses que matar-se entre ells i van optar pels valors evangèlics de la fraternitat, la caritat envers els altres, l'oració, la comunió i la pau, honrant així a Maria com a Reina de la Pau.

Aquests amics, que pertanyien a il·lustres famílies, van decidir aïllar-se al Mont Senari, ben a prop de Florència. Ja en el convent, que van instituir al mateix Mont Senari, el Divendres Sant se'ls va aparèixer la Verge Dolorosa, donant-los la missió de la pregària i la caritat envers els altres, essent aquest l'origen de l’Orde Servents de Maria o Servites.

La Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú es va constituir el 1699 i va celebrar la primera processó el mateix any. Des de llavors, tots els divendres abans del Diumenge de Rams, la vila de Besalú (la Garrotxa) surt al carrer per participar en aquesta processó, només interrompuda en alguns períodes revolucionaris i bèl·lics.

Besalú funda el dia 28 d’agost de 1699 la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, l'Orde dels Servents de Maria o Servites, diada de Sant Agustí, i aquest any en celebrem el 320 anys d'història; és i ha estat pal de paller de l'espiritualitat de molta gent per tenir una veritable vocació.

Parlo de vocació i cal dir que gairebé tothom creu que, per trobar la pròpia vocació, cal mirar-se endins i descobrir-hi com una atracció, una mena de gust sensible. La vocació de congregant ens arriba quan, amb devoció, mirant, participant en la processó dels dolors, ens ve salivera a la boca, en viure-la amb sentiment, en veure aquell silenci i respecte que tant caracteritza la nostra processó dels Dolors.

La Verge dels Dolors és l’advocació mariana també coneguda com a Verge de l’Amargura, Mare de Déu de la Pietat o la Dolorosa. És usual representar-la en aquelles confessions, que el toleren, amb vestit negre o morat i amb set espases clavades a l'altura del cor. S'invoca en llatí com Maria Verge, Perdolens o Mater Dolorosa i és una de les nombroses advocacions a través de les quals l'Església Catòlica venera la Verge.

En l'advocació dels Dolors destaca el sentiment de dolor de la mare davant el sofriment del seu fill. Els «set dolors» fan referència als set episodis de la vida de Jesucrist, relatats pels evangelis, que van fer patir a Maria.

La Congregació de Besalú està considerada com una de les congregacions en actiu més antigues i carismàtiques de Catalunya, i és la dipositària d'organitzar any rere any la Festivitat dels Dolors.

Besalú, tal com deia abans, ens aporta vocació, permet viure una gran manifestació de religiositat popular, la qual podem palpar en tots els actes de la jornada, des de la primera missa a trenc d'alba fins al seu punt més culminant: la solemne Processó dels Dolors ja ben entrada la nit... on la tradició i l'espiritualitat es donen la mà i caminen plegades.

Aquest dilatat bagatge, i tot el que ha significat i significa la Congregació per a l'antiga capital del Comtat i per a les rodalies, va portar la Generalitat a concedir-li la Creu de Sant Jordi l’any 2005, valorant-ne tant el seu protagonisme històric i espiritual com la seva festa dins del cicle quaresmal català i, de manera especial, la seva tasca de cohesió integradora de tots els besaluencs.

L’any 2015 vaig agafar el compromís de ser-ne congregant. Vull cloure aquesta escrit d’aniversari amb les paraules del Bisbe Jaume Camprodon quan ens parla de la processó dels Dolors de Besalú. «Contemplant la llarga tradició de la Congregació, especialment en les festes dels Dolors de Maria que, com anelles, s’encadenen amb una altra, hom pensa que Besalú es deixa prendre per l’amor fidel de Déu, hom creu que aquest dia, abans o després de la processó dels Dolors, plou o ha de ploure, doncs s’associa aquesta aigua caiguda a les llàgrimes de la Mare de Déu».

Felicitem-nos per aquests 320 anys d’història i que Santa Maria, Verge dels Dolors ens beneeixi.

Amb els ulls posats en el futur, penso que els pobles que saben mantenir les tradicions cristianes autèntiques i, sobretot, es cuiden de vivificar les seves arrels, tenen un camí obert per donar una resposta a les inquietuds de recerca noble de les persones insatisfetes.

El cas que m’ocupa, a la nostra Congregació dels Dolors, és un cas clar. La seriositat amb què mantenim la tradició és una mitjà pel qual Déu posa al nostre abast i a la nostra comprensió, a través dels fets de la Passió i l’amor que ens té a tots i a cada un de nosaltres.