El trànsit des d’una òptica optimista. Aquesta és l’atmosfera que es respirava a Vilablareix, en una taula rodona que va trenar cinc veus amb un únic objectiu: donar visibilitat a la realitat transgènere. Dos testimonis empoderats, el d’Ingrid Claret i Pau Baus, van posar cara a una història de superació personal. Lluny d’obrir el que més d’un hauria vaticinat com una autèntica caixa de Pandora, el camí dels dos testimonis havia estat, sortosament, ple de llum.
«Mai ningú m'ha mostrat cap gest de desaprovació, sempre m'he sentit molt ben acollit, tant pels meus companys com per la meva família», va assenyalar Pau Baus, que es va decidir a fer el pas fa poc més d’un any, quan començava els estudis de Batxillerat. Tot i que va confessar que la seva decisió va causar «sorpresa» entre els companys, va celebrar que té «la sort» de tenir «amics molt oberts de mentalitat».
Qui també guarda un record dolç del trànsit és Ingrid Claret, tot i que ella, va reconèixer, ho va haver de fer en un context «molt diferent». I és que fa 12 anys, va recordar, «no hi havia informació» sobre l’univers trans. Ara, en canvi, «se’n parla molt més, és més fàcil fer el trànsit, al contrari que abans, quan simplement et relacionaven amb el món del cabaret». I aquí és on s’havia de justificar: «els havia de dir que era com ells, com la gent normal, no era el que s’estaven imaginant».
Quan va decidir fer el pas, va recordar, «se’m van obrir les portes d’un món de bat a bat». Sense perdre de vista la clau irònica, va reblar: «si ho arribo a saber, ho faig abans». I és que «alliberar-me», va sentenciar, «va ser la meva felicitat». «El pes que arrossegava des de feia tants anys es va esmicolar, ja no m’importava res, era feliç de poder-me mostrar realment com era», va afirmar. El camí, des d’aleshores, «va ser «planer i fàcil». «Mai ningú m'ha faltat al respecte, ni en l'àmbit laboral, ni familiar, ni als llocs que he freqüentat». Tot i haver fet el trànsit al mateix municipi, va celebrar que sempre tothom li ha donat suport. Tot i això, va assenyalar que «fer el pas a la ciutat ha de ser més fàcil que en un poble petit, perquè l’anonimat et juga a favor», tot i que va assenyalar que «depèn de cada persona». En aquest sentit, va donar una recepta: «si ets oberta i respectuosa, la gent et farà costat». El canvi de xip, però, segueix el seu curs. «No pots pretendre que d’avui per demà et diguin d’una altra manera, quan el teu entorn t’ha conegut amb un únic nom durant tota la vida», va assegurar. Amb l’acceptació, però, va confessar que n’ha tingut «prou».
L'acte també va comptar amb la participació de diversos agents que donen suport a les persones transgènere, des del coordinador de la Unitat Trànsit de Girona fins a l'equip de psicòlegs. «En la realitat trans, les famílies solen ser qui més acompanyament psicològic necessita al llarg del procés», va assenyalar Elisabet Soler. L’entorn, a més, també hi juga un paper cabdal. «Ens trobem amb joves que ho viuen bé des del punt de vista de l'acceptació, però reben pressió social per part del centre educatiu o els espais d’oci», va manifestar.
Amb motiu del Dia Internacional de la Visibilitat Trans, persones del col·lectiu es van concentrar al cor de Girona, en un acte festiu que va comptar amb una actuació musical i una manifestació, que va culminar amb la lectura d’un manifest.
