Quan es va endegar la continuació de la línia de tren que connecta Barcelona amb els municipis del Maresme i els de la Costa Brava Sud, el riu Tordera i el seu delta van propiciar que ja no discorris paral·lelament a la costa, arran de mar. Blanes es pot considerar , en aquest sentit, un poble afortunat. També Lloret de Mar i Tossa, tot i que en menor mesura, donat que els viatgers que utilitzen el tren per arribar-hi, han de fer el darrer tram per carretera. De tots els municipis, possiblement sigui Blanes el que ha gaudit durant anys del millor equilibri entre el servei que ofereix el tren i els inconvenients urbanístics, paisatgístics i de comunicació que suposa tenir una línia de ferrocarril, per una banda devaluant platges, badies i passeig marítims i, per l’altra, configurant una barrera que divideix els pobles en dues meitats, per asimètriques que siguin.

Desconec amb quins criteris és va construir el primer tram entre Barcelona i Mataró (1848!) També amb quins es va decidir fer-la continuar fins a Blanes seguint la franja marítima ( 1861!) El temps ha demostrat que no va ser la millor de les opcions. La degradació i regressió que està patint la costa aquests darrers anys amb els repetits i violents temporals de migjorn i llevant que ens regala el canvi climàtic, encara ho fan més evident.

Els pares del projecte inicial no varen saber intuir ni el creixement demogràfic ni el futur desenvolupament al voltant del lleure i el turisme que viurien el pobles que connectava la línia que havien dissenyat. Van construir una estructura pensant, probablement, que no tenia data de caducitat.

El perillós esfondrament que va obligar a interrompre la circulació entre Pineda i Blanes la setmana passada, sembla haver estat el detonant de l’allau de reivindicacions que alcaldes ,polítics i sectors econòmics del Maresme ( també des de la Selva Marítima) han fet, reclamant el trasllat de la línia cap a la vessant- muntanya dels seus municipis i de soterra-la. Sí, és clar, és un projecte de gran envergadura i que suposa una gran inversió. Però, ara mateix i davant el futur ( ja present!) desgavell climàtic al que estem abocats, representa la única solució. Tot el que es faci en les actuals infraestructures no suposaran res més que pegats i reparacions parcials i puntuals. Abocades, cada vegada més sovint, a una obsolescència de curt termini.

No soc dels que acostumo a fer victimisme i donar la culpa de tot a Madrid. En aquest tema , però, penso que la tradicional descura i desatenció que ha patit i pateix la xarxa ferroviària, gestionada per RENFE- ADIF a Catalunya, s´hauria de revertir ben aviat i de manera preferent en aquesta línia del Maresme. La gran densitat de població, d´usuaris i , també, de visitants i turistes que la utilitzen per accedir a la Selva Marítima o anar a Barcelona en el recorregut invers, ho justifiquen plenament.