Els sindicats educatius que van convocar la vaga de cinc dies al març amenacen amb noves mobilitzacions durant el tercer trimestre, «sense excloure la vaga». «El tercer trimestre no serà tranquil», va afirmar la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura. USTEC, CCOO, UGT, CGT, la Intersindical, Professors de Secundària i USOC neguen que el Departament d’Educació s’hagi mogut en la negociació ja que sostenen que no han acceptat cap de les propostes per al curs vinent. Per això, tornen a reclamar una nova proposta i una negociació real. Avancen que si això no passa les mobilitzacions es podrien repetir en l’inici del curs vinent. Ara per ara no s’han concretat aquestes noves mobilitzacions.

Els sindicats qualifiquen d’«històrica» la vaga de cinc dies que va tenir lloc al març i destaquen que hi ha una mobilització als centres i entre els professionals que no s’havia vist abans. Per això, alerten que no s’aturaran amb aquests cinc dies de vaga sinó que recolliran totes les propostes que es puguin fer des de les assemblees per continuar amb el calendari de protestes durant el tercer trimestre tenint en compte que el conflicte no s’ha resolt.

Ho plantegen perquè asseguren que Educació no ha negociat en tot aquest temps i continua tirant endavant les seves propostes «menystenint» la comunitat educativa. De fet, Segura valoraa que la mediació durant la vaga va ser «un engany» i nega que hagin tingut opció a una negociació punt per punt de les propostes que ells feien.

En aquest sentit, asseguren que algunes de les propostes que Educació dona per acceptades ja les tenia previstes –com la conversió de terços de jornada a mitges o la reducció de ràtios a P3- i reiteren que no hi ha «res» per al curs vinent.

Una de les principals reclamacions en el retorn és reduir una hora lectiva als docents per tornar a les 18 hores a secundària i les 23 a primària, una mesura que ells reclamen per al curs vinent i que Educació es comprometia a fer factible per a primària per al curs 2023-2024 i per a secundària un curs més tard. Marga Romartínez, de CCOO, afirma que aquest «greuge» és inacceptable i reiteren que ha de ser a partir del curs vinent. Precisament, apunten que una proposta en aquesta direcció podria obrir la porta a que tornessin a les meses sectorials.

Sobre la reducció de ràtios a P3, alerten que no arribarà a tots els centres però afegeixen que, a més, un dels principals problemes es donarà a 1r d’ESO. Per això, volen que la reducció s’iniciï també en el primer curs de secundària i que es faci efectiva en tres anys, i no en nou.

Els sindicats es mostren molt crítics amb el fet que algunes mesures se situïn per al curs 2024-2025 o, fins i tot, per a la propera legislatura ja que asseguren que no hi ha cap garantia que aquestes s’acabin portant a terme. «El Govern potser no arriba ni al 2025», afirma Joan Alís, de Professors de Secundària.

Pel que fa a les mesures que el Departament addueix que són política educativa i no afecten els drets dels treballadors, com els nous currículums o el calendari escolar, els sindicats rebaten que sí els afecten. Cristina Martín, d’UGT, posa com a exemple l’inici del curs escolar, que afirma que acabarà comportant que el docents hagin d’estar presencialment als centres al juliol per preparar el curs. La seva petició és que el juliol sigui retribuït i dedicat a al formació.

Sobre les noves dotacions anunciades per Educació, Bernat Pèlach (Intersindical) apunta que si s’analitza s’arriba a la conclusió que la majoria corresponen a la reducció de ràtios a P3. «Posen la reducció de ràtios en quatre o cinc punts i sembla que estan fent tots els punts», manifesta.

Tampoc accepten que el Departament estigui donant resposta a les seves peticions sobre el català, ja que han insistit que volen que Educació desenvolupi un projecte lingüístic comú que mantingui la immersió i doni garantia jurídica a tots els centres. Critiquen que es vulgui deixar en mans de cada centre la possibilitat de tenir el seu propi projecte i acusen el conseller Josep Gonzàlez-Cambray d’«acceptar la sentència del Suprem per la porta del davant».

Els sindicats asseguren que volen arribar a un acord però alerten que no tornaran a les meses sectorials fins que no rebin una proposta «amb cara i ulls» que permeti una negociació punt per punt i garanteixi algun canvi real. Alguna «millora susceptible» podria desencallar la situació, ja que reconeixen que les seves demandes són «de màxims» però afegeixen que tampoc hi ha hagut possibilitat de negociar-les, en paraules de Segura.