El Museu Darder de Banyoles va complir ahir 15 anys de vida des de la reobertura sumant 250.146 visitants. L’equipament va obrir el 2007 sota la gestió de l’Ajuntament de Banyoles i amb una remodelació integral. Amb aquesta reforma es va afegir un espai d’interpretació del fenomen hidrogeològic de la conca lacustre de l’estany de Banyoles. A més, es manté la col·lecció que s’exposa des del 1916 sobre la història de les ciències naturals entre els segles XIX i principis del XX. El Museu Darder és un dels més antics de les comarques gironines.

L’Ajuntament de Banyoles celebra el 15è aniversari de la reobertura del Museu Darder amb un balanç de 250.146 usuaris. Es tracta d’un dels equipaments més antics de la demarcació i que des del 1916, quan es va inaugurar, pràcticament no s’havia ni tocat. El 2003 el consistori va fer-hi una reforma integral i durant cinc anys va estar tancat al públic.

Amb aquesta reforma es va situar la col·lecció natural del segle XIX i principis del XX a la planta soterrada. L’objectiu és que els visitants entenguin i recreïn com era la visió de les ciències naturals abans. A la primera planta hi ha un espai d’interpretació de l’estany. Amb l’aigua com a fil conductor, s’explica als usuaris del museu el recorregut que segueixen les gotes de pluja que cauen a l’Alta Garrotxa fins que arriben a l’estant, els estanyols, els brolladors i les fonts que hi ha al Pla de l’Estany.

A més, des de la reobertura del museu s’han fet 87 exposicions temporals. La que suma més visitants és la que es va fer el 2016, ‘Experiències matemàtiques’, amb 4.354 persones. Per altra banda, el consistori ha treballat per intensificar les activitats que es fan dins d’aquest equipament, arribant a les 2.354 propostes en 15 anys.

Inaugurat el 1916, el Museu Darder es basava en la col·lecció de Francesc Darder i Llimona, veterinari i taxidermista, que comptava amb un ampli material d’història natural. El museu, el tercer més antic de les comarques gironines, va fer-se mundialment conegut arran de la polèmica del «negre de Banyoles». Des dels seus inicis, el museu exposava un home dissecat d’ètnia boiximana, pròpia de la zona sud d’Àfrica. L’octubre de 1991, el metge de Cambrils d’origen haitià Alphonse Arcelin, va demanar la retirada del boiximà de l’exposició permanent i va iniciar una campanya que tindria ressó internacional. Sis anys més tard, es va retirar de l’exposició i l’any 2000 l’ajuntament el dona de baixa definitivament i el trasllada al Museo Antropológico Nacional de Madrid. Les seves restes van ser traslladades a Gaborone, capital de Botswana, on van ser enterrades en un parc en una cerimònia multitudinària.