«L’estat de salut del sector agroramader de la Vall d’en Bas és dolent i seguirà empitjorant si no s’implementen aviat accions decidides per capgirar les dinàmiques negatives en que està immers». Aquesta sentència inicia l’apartat de conclusions d’un estudi d’Arran de terra SCCL i que forma part de la primera fase del Projecte de Promoció de la transició agroecològica de La Vall d’en Bas. Es tracta del primer pas d’un projecte que compta amb el compromís de l’Ajuntament i de la pagesia, i que té com a principal repte «promoure la transició agroecològica i la descarbonització del sector i del conjunt del sistema alimentari de La Vall d’en Bas».
Segons l’ajuntament, un punt positiu d’aquesta diagnosi és que «s’ha pogut veure que, en general, la pagesia del municipi coincideix en la visió de la necessitat de reorientar les explotacions cap a models productius i de negoci més sostenibles, resilients, justos i saludables per la pagesia, per l’entorn i pels consumidors i el conjunt de la ciutadania».
L’informe constata una tendència clara cap a un envelliment dels professionals del sector: un 40% dels pagesos són majors de 65 anys; i el 70% passen dels 55 anys.
A banda de l’envillement i la falta de relleu generacional, l’estudi apunta algunes de les problemàtiques dels pagesos, com els elevats preus de la terra, les grans inversions que han d’afrontar, l’excessiva burocràcia i les traves que posa l’administració, i els baixos preus pel producte i la dependència de la gran distribució.
Fortaleses
Una de les fortaleses de la Vall d’en Bas que remarca aquesta diagnosi és el potencial que té el territori per ser un referent català, espanyol i europeu en aquesta activitat agroramadera que compagini la viabilitat econòmica, social i ecològica amb la descarbonització de l’economia. Malgrat tot, els productors han anunciat que només veuen aquesta transició possible si hi ha un compromís clar de les administracions competents en aquest àmbit i la resta d’agents del territori.
De tota manera, hi ha determinats productors que ja s’han involucrat activament en aquesta transició i han anunciat que han pres algunes mesures per aconseguir aquesta descarbonització a nivell individual. Això fa que el nombre d’explotació de producció agrària ecològica hagin augmentat de forma significativa en els últims anys.
A més, l’estudi també indica que el territori compta amb una excel·lent qualitat de sòl, recursos hídrics abundants, bondat en el clima i una orografia que facilita la producció agroramadera sostenible.
La diagnosi també apunta un conjunt de mesures que es podrien aplicar per tal de garantir aquesta transició del sector. Una de les més destacades és impulsar un contracte agroramader. Aquesta mesura consistiria en crear un sistema de pagaments als productors per aquelles accions que fan i que contribueixen a la preservació de la biodiversitat sense tenir un benefici econòmic directe. Es tracta d’una iniciativa que ja funciona a Menorca des del 2005 i també té algunes rèpliques a Collserola i les Gavarres que recentment han elaborat proves pilot.
