Contemplant la llarga tradició de la Congregació en les festes dels Dolors de Maria que s’encadenen com anelles amb la Setmana Santa.
La celebració de la festa dels Dolors que té lloc el divendres abans del diumenge de Rams, anomenat Divendres dels Dolors, i coneguda a Besalú amb el nom de Processó dels Dolors, és la porta d’entrada a la Setmana Santa, la Setmana Major.
Besalú és l’escenari incomparable on té lloc, en silenci, la Processó dels Dolors, una mostra de la devoció popular dels fidels on protagonitzen i subratllen els dolors que patí Maria en conèixer el destí del seu fill, aquí trobem la Dolorosa o la Pietat.
Però la Mare de Déu dels Dolors és una advocació mariana i, com a tal, se solen anomenar amb les fórmules «Santa Maria de», «Verge de», «Nostra Senyora de», «Mare de Déu de», etc. Així doncs, les advocacions també donen lloc, en molts casos, a noms propis femenins, compostos del nom Maria i la seva advocació: Maria Carme, Maria Dolors, Maria de Lourdes...
Encara que el nom sigui diferent en quan a l’atribut relatiu a la Verge Maria, sempre es refereix únicament a Ella, així es faci menció de diversos noms en un mateix moment, la instància en qualsevol cas és sempre Maria la Mare de Jesús.
El Divendres de Dolors fa referència als Set Dolors de Maria, els set episodis de la vida de Jesús que marquen la seva mare.
Aquestes professions de fe declaren que Maria patí pel sofriment, mort en crucifixió, que plora per la mort del Fill, que fou enterrat i ressuscità per obrir el cel a tots els que creuen en ell i confien en ell per a la remissió dels seus pecats.
És habitual que aquest dia, abans o després de la processó dels Dolors, plogui, doncs es relaciona aquesta aigua caiguda del cel amb les llàgrimes de la Mare de Déu.
La duració de la quaresma té origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert. I quaranta dies són el que pateix la Mare de Déu fins la resurrecció del seu fill.
La Mare de Déu dels Dolors és habitual veure-la representada, en aquelles confessions que ho toleren, amb vestit negre o morat i amb set espases clavades a l’alçada del cor. S’invoca en llatí com Maria Virgo Perdolens o Mater Dolorosa i és una de les nombroses advocacions a través de les quals l’Església Catòlica venera la Mare de Déu.
El tema de l’himne, un dels poemes conservats més impactants de la literatura llatina medieval, és una meditació sobre el patiment de Maria, mare de Jesús, durant la crucifixió, patiment que representa l’advocació Mariana de la Dolorosa. L’Stabat Mater està associat especialment amb les estacions del Via Crucis; quan es resen les estacions en públic, és a dir, en església o en processó a l’aire lliure, és costum cantar estrofes d’aquest himne mentre els fidels caminen d’una estació a l’altra, recordant la nostra Mare, venerant-la interiorment i besant-la des del fons del cor.
Que aquest sí a Maria vagi més enllà d’aquesta peregrinació i esdevingui una manera de viure que sigui icona de l’amor i la pau del seu Fill Jesús.
«Mare de Déu dels Dolors, sota la vostra protecció posem la nostra vida! Feu que quan arribi la nostra hora, els vostres braços ens abriguin i el vostre amor de mare ens meni al si de Déu».
