Joan Armangué ha recollit la llavor del pensament de Josep Pallach en el volum La joventut de la revolució, amb la recopilació de 32 articles que el polític va escriure quan tenia entre 12 i 17 anys. El llibre ha estat editat per l’Ajuntament de Figueres, dins de la col·lecció Memòria Escrita, i es presentarà a Girona aquest proper dimecres, 27 d’abril, amb la presència d’Antoni Puigverd.
Segons explica Armangué, el recull inclou dues redaccions escolars, tres articles estudiantils i 27 articles en premsa: tretze de publicats a Empordà Federal i catorze a l’Avant. En ells, Pallach ja mostra «una incipient conscienciació política i social», que segons Armangué neix, per una banda, de l’ambient familiar -va néixer en una família d’esquerres, ja que el seu pare havia estat regidor d’ERC- i, per l’altra, de la influència del seu mestre, el republicà Josep Pey, d’on va aprendre «els valors que el van forjar en la seva consciència».
Es tracta d’uns articles que corresponen a la seva etapa figuerenca, durant la qual, explica Armangué, «es comença a forjar la seva capacitat de lideratge». I és que, malgrat la seva joventut, Pallach mostra en aquests escrits una alta capacitat analítica i reflexiva, així com un profund coneixement de la realitat social i política a nivell català, espanyol i europeu. Amb només dotze anys, ja l’estaven delegant perquè fes el discurs de benvinguda a les autoritats municipals que visitaven l’escola. Més endavant, seria el secretari de les joventuts del POUM a Figueres.
Evolució política
Aquests 32 articles també mostren la seva evolució política. En una primera etapa, per la influència familiar i del mestre Josep Pey, Pallach es va situar a prop de les tesis d’esquerra moderada: l’any 1939, amb catorze anys, va fer un article dient Obrer, tu votaràs, i votaràs a l’esquerra, on demanava als treballadors el vot útil per a ERC -representant, llavors, d’aquesta esquerra moderada- davant d’opcions més radicals com el comunisme.
Però a partir del bienni negre de la Segona República, es va produir una radicalització del pensament de Pallach, tot unint-se primer al Bloc Obrer i Camperol i posteriorment afegint-se a la creació del POUM. En els escrits d’aquesta època, Pallach passa a defensar el binomi «guerra i revolució», tot considerant que no es pot entendre l’una sense l’altra.
Amb l’explosió de la Guerra Civil, tanmateix, Pallach va començar a mostrar un desencís amb les posicions més radicals. De fet, Armangué recorda que va haver de fugir de Figueres i anar a Roses perquè era perseguit pels comunistes del PSUC. Aquest recull d’articles acaba el 1937, quan Pallach comença a reflexionar sobre la necessitat de mantenir els valors cívics i de ciutadania. «És una bona lliçó que té plena vigència avui en dia, en un context plenament democràtic, però si es perden aquests valors cívics, morals i ètics, es perdrà l’essència del sentit democràtic de la societat», reflexiona Armangué.
Aquesta etapa, tot i la joventut de Pallach, marca l’inici d’una evolució política que posteriorment es veurà a l’exili, quan s’involucra en la fundació del moviment socialista de Catalunya i lidera la branca socialdemòcrata del socialisme català.
Armangué explica que el seu interès per l’obra del Pallach jove va néixer quan es va celebrar el centenari del seu naixement. Ell era coneixedor de l’existència d’aquests articles, i el confinament li va donar temps per buscar-los a l’hemeroteca. Un cop localitzats, va veure que generaven un cos important que donava sentit a tota una etapa de Pallach desconeguda per l amajor part de la ciutadania, «i que ajudaven a entendre el Pallach que vindria després, el d el’exili i la postguerra, amb el seu combat polític pel socialisme, la democràcia i Catalunya». És per això que, amb l’edició de l’Ajuntament de Figueres, aquest grapat d’articles s’ha convertit en un llibre.
