El Departament d’Educació va donar ahir per finalitzades les negociacions amb els sindicats educatius i va assumir que aquest tercer trimestre i l’inici del proper curs 2022-2023 seran moguts a nivell de mobilitzacions. La conselleria liderada per Josep Gonzàlez-Cambray va decidir plantar-se després que els representants sindicals rebutgessin la seva última oferta, que incorporava la recuperació de l’hora lectiva (una de les reivindicacions irrenunciables dels sindicats) a Primària a partir del setembre i, a Secundària, de cara al curs 2023-2024.

La negativa a l’acord suposarà que al setembre no s’incorporin al sistema educatiu català 1.463 mestres. El problema, però, és que els sindicats reclamaven que aquesta mesura també s’apliqués a Secundària a partir del curs 2022-2023. «Tot per al curs vinent no és viable, ni econòmicament ni tècnicament», van insistir des de la conselleria.

Recuperar l’hora lectiva a Primària hauria suposat per al curs vinent una inversió extra de 67 milions d’euros. Educació deixava per al curs 2023-2024 la recuperació de l’hora lectiva a Secundària i a l’educació postobligatòria (Batxillerat i FP), que hauria suposat incorporar 2.009 professors amb un cost de 104,7 milions d’euros. Era un avenç respecte la proposta anterior, en la que l’hora lectiva a Primària es recuperava el curs 2023-2024, i a Secundària, el 2024-2025. El Departament d’Educació va esbossar aquesta darrera proposta durant les vacances de Setmana Santa després d’«intuir», arran de converses amb els sindicats, la possibilitat d’un acord si s’avançava en aquesta mesura. La van traslladar als representants sindicals en una reunió celebrada el 22 d’abril i les parts es van emplaçar a la taula sectorial convocada per aquest dilluns per a tancar l’acord, però el fet que els sindicats no acudissin a la trobada i el posterior sabotatge a un acte de Cambray a la Universitat de Barcelona van deixar clar a la conselleria que no hi haurà acord.

La portaveu del sindicat USTEC-STEs a les comarques gironines, Glòria Polls, va subratllar que no van assistir a la mesa perquè «no hi havia voluntat d’equiparar l’hora lectiva als dos cossos (Primària i Secundària) quan se’ns va retallar al mateix moment i demanàvem que se’ns retornés també al mateix moment», pel que exigeixen la «igualtat de condicions laborals» entre els dos col·lectius. «Amb voluntat, el Departament d’Educació ho hagués pogut fer tranquil·lament», una decisió que perceben com «una mena de càstig».

Els sindicats educatius dels centres públics, a més de l’AFAC, han convocat el 14 de maig una jornada de mobilitzacions a Barcelona. «Probablement això no s’acabarà el 14 de maig i haurem de programar més mobilitzacions», va avançar Polls.

Una renúncia en majúscules

La representant de la província de Girona a la junta central de directors de Primària, Olga Salazar, va assenyalar que «és una gran pèrdua de recursos humans a les escoles sumada, a més, a la desaparició dels reforços que havíem obtingut gràcies als fons europeus per la covid». A més, va lamentar que aquesta situació «no ajudarà a millorar l’atenció al nostre alumnat, cada vegada més divers i amb més necessitats educatives específiques», pel que va denunciar que «no entenem per què no es pot dur a terme». Per la seva banda, Polls va assegurar que «per no voler accedir a incorporar altres cossos en les mateixes condicions laborals, hi ha un greuge a Primària, però és una qüestió de solidaritat».

La directora general de centres públics de la Generalitat i qui ha liderat les negociacions, Dolors Collell, va expressar la seva «decepció» per no haver aconseguit materialitzar l’acord i va defensar que era una «proposta ‘in extremis’ per solucionar el conflicte».