Vuit habitatges atribuïts al magnat rus Sergei Chemezov, situats a les comarques de Girona, han sigut bloquejats per les autoritats espanyoles i no en pot disposar. Segons informava ahir El País, els vuit immobles gironins estan a nom de la fillastra de Chemezov, però un Reial Decret publicat al BOE dimarts passat, permet evitar els obstacles que suposa ensopegar amb béns inscrits a nom de testaferros, si hi ha «indicis racionals» que el propietari oficial és una societat pantalla o un home de palla per ocultar un oligarca rus sancionat.
Entre les propietats de Chemezov que ara tenen a l’entrada un rètol que diu «Prohibició de disposar», hi ha una parcel·la de 4.000 metres quadrats, amb dues mansions i piscina, a la urbanització Mas Semí, a Castell-Platja d’Aro. També a Platja d’Aro, disposa d’un apartament a primera línia de platja, així com una finca de 6.000 metres quadrats a S’Agaró.
Segons la informació d’El País, s’han identificat a Espanya fins a 34 béns d’oligarques propers a Putin, inclosos en la llista de sancionats de la UE. Onze d’aquestes propietats es troben a la província de Girona, amb diferència la que més en concentra de tot Espanya.
Sergei Chemezov va ser el primer oligarca rus a qui se li va confiscar un bé a Espanya. Va ser el iot Valerie, el març passat. Chemezov és un alt empresari considerat molt pròxim al president, Vladimir Putin. És el màxim directiu de Rostec, un conglomerat estatal d’ajuda a la producció d’alta tecnologia civil i militar. Sergei Viktorovich Chemezov és també un dels magnats sancionats pel Tresor dels Estats Units per la guerra a Ucraïna.
Nascut a Sibèria, va exercir diversos llocs en l’estructura militar russa abans de saltar a l’alta gestió de defensa. És considerat un dels empresaris més pròxims al president Putin, de qui va ser veí uns anys. De fet, en alguns cercles se l’acusa d’exercir d’espia per al KGB des de la trobada de tots dos a Alemanya Oriental en els anys 80. El provat és que és membre de l’òrgan de govern de Rússia Unida, partit del màxim mandatari rus.
Durant les últimes setmanes, les forces i cossos de seguretat de l’Estat, la fiscalia, registradors, notaries i bancs han estat col·laborant per a fer possible la immobilització de béns a nom d’oligarques afectats per les sancions contra l’entorn del Kremlin. El Govern vol ara anar més enllà i vol impulsar les recerques del patrimoni ocult mitjançant societats pantalla i persones interposades.
Experts juristes discrepen sobre aquesta mena de «llicència per a confiscar» als oligarques russos. Mentre uns no troben gens extraordinàries aquest tipus de mesures per part de l’Administració Pública i donen validesa al sistema, d’altres qüestionen que s’adoptin a manera d’«embargament preventiu» aliè a qualsevol control jurisdiccional. Des del Col·legi de Registradors s’entén que la norma respecta els drets dels oligarques els béns dels quals siguin bloquejats, perquè la inclusió en la llista de persones sancionades és susceptible de recurs davant les autoritats comunitàries i perquè la immobilització es notificarà al titular dels béns perquè prengui les accions pertinents per a acreditar que no procedeix aquesta acció.
