Si fa uns anys el gruix de casos de bullying es concentrava a l’ESO, ara aquesta pràctica ja ha irromput a les escoles. En concret, segons conclou un estudi de la Fundació Barça, el 30% dels alumnes de Primària han estat víctimes d’assetjament escolar. L’edat en què es comença a perpetuar aquesta pràctica, va alertar ahir la presidenta de l’Associació NACE (No al Acoso Escolar), Carmen Cabestany, ha anat disminuint, passant dels 12 als 8 anys. «Ho vivim amb molta preocupació, cada vegada es comença a cometre maltractament abans, ja no parlem d’adolescents que colpegen i insulten, ara són nens molt més petits amb accions, de vegades, molt retorçades», va alertar.
En xifres generals, Cabestany va assenyalar que «un de cada quatre alumnes catalans escolaritzats pateix assetjament escolar». Un avís per a navegants. Ahir, amb motiu del Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar. Però també ho ha de ser avui. I demà. Però el bullying, va denunciar, segueix sent un tema tabú. «Tots estem sota la llei del silenci, no només l’alumnat, els centres no volen que surti a la llum perquè saben que serà perjudicial per a la seva imatge». Amb tot, va lamentar que «en la majoria de centres educatius hi ha casos d’assetjament». En aquest sentit, Cabestany va recordar que «NACE va fer un Decàleg contra l’assetjament escolar que va ser aprovat per unanimitat al Parlament de Catalunya al febrer de 2020 però que el Departament d’Educació no ha estimat oportú implementar». Davant d’això, va denunciar que «sembla que prefereixen anar fent experiments en comptes d’evitar el patiment dels infants». A més, va lamentar que l’administració «no vol reconèixer que hi ha un problema greu que es diu bullying» i va alertar que «no hi ha interès en fer estudis ni publicar dades reals sobre l’assetjament». Amb tot, va denunciar que «la majoria de protocols no són realistes, surten negatius perquè els resultats estan esbiaixats», i va fer una crida a la transparència i la «implicació de totes les forces socials». «Hi ha falsificació en els resultats, els protocols poden ser una eina molt útil però dependrà de com l’utilitzis».
Des de les direccions dels centres educatius, però, no consideren que els casos s’estiguin silenciant. El director de l’institut Santiago Sobrequés de Girona i representant dels directors de Secundària, Joan Cumeras, va assenyalar que «es tracta amb la cura adequada per a no perjudicar la víctima. Silenciar no vol dir que no es faci res, nosaltres formem part de la solució i hi intervenim tan ràpid com podem», va sentenciar. El centre, de fet, participa en un pla pilot per a la detecció precoç de casos d’odi a les aules, engegat conjuntament amb els Mossos d’Esquadra. A més, realitzen enquestes entre l’alumnat per a detectar possibles víctimes, agressors i alumnes «valorats positivament» per a exercir de mediadors en el conflicte.
Els casos, però, van a més. La presidenta de l’Associació NACE, entitat col·laboradora amb la Fundació Colacao en la lluita contra l’assetjament, va apuntar al maltractament verbal com a fórmula dominant d’assetjament. «En un 70% dels casos l’assetjament és verbal», va assegurar, una pràctica que va lamentar que està «absolutament estesa i normalitzada». Després, va apuntar, hi ha el maltractament físic (sobre la persona), físic indirecte (sobre les seves pertinences), d’exclusió social i d’abús sexual. El ciberassetjament, va afirmar, «fa molt de mal però no és majoritari», fórmula que va atribuir al 10% dels casos detectats fins ara.
De l’aula al món
Les formules de l’assetjament, va subratllar Cumeras, «han canviat molt». «Les xarxes socials han multiplicat les possibilitats i ara el bullying es pot prolongar a l’ombra de tota una ciutat o un país». L’abast és «molt superior» i, en conseqüència, el patiment també. «Abans un company de classe es podia riure de tu, ara tot un país pot riure amb una broma pesada o una mentida», va lamentar.
Per la seva banda, la psicòloga clínica i membre de la delegació territorial de Girona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Karina Viñas, va lamentar que els «nens no se senten acompanyats ni ajudats pels centres educatius» i va subratllar la necessitat de treballar «de forma sistemàtica» les relacions entre els companys, promovent el respecte i la igualtat.
