Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

David contra Goliat: els perfils de la víctima i l’agressor

El 62% de les víctimes són noies, segons dades de la unitat de suport a l’alumnat en situació de violència (USAV)

Una aula d’una escola catalana, en una imatge d’arxiu ACN

Víctima i agressor. Antiheroi i heroi. David contra Goliat. Els dos bàndols en el punt de mira. Un, en silenci. L’altre, afila les urpes per a l’atac. Però què tenen en comú les víctimes d’assetjament escolar? I els agressors?

La psicòloga clínica i membre de la delegació territorial de Girona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Karina Viñas, sosté que les víctimes «solen ser nens i nenes que tenen algun tret diferencial, ja sigui físic, emocional o de personalitat». En aquest sentit, apunta a menors amb un «estat anímic baix, inseguretat o timidesa». Per la seva banda, la presidenta de l’Associació NACE (No al Acoso Escolar), Carmen Cabestany, lamenta que «qualsevol persona pot ser víctima d’assetjament». No obstant, assenyala que hi ha col·lectius «diana per als assetjadors»: els alumnes vulnerables (amb autisme, amb altes capacitats o LGTBI, entre d’altres).

Pel que fa al gènere de les víctimes que pateixen situacions de violència, segons dades registrades per la unitat de suport a l’alumnat en situació de violència (USAV), el 62% són nenes o noies, mentre que el 32% són nens o homes. En el 5% restant de casos, qui pateix violència per part del mateix agressor és més d’una persona i inclou, doncs, alumnes d’ambdós sexes. Per la seva banda, l’agressor és, segons explica Cabestany, «el típic nen o nena que s’ha sortit sempre amb la seva». I és que, lamenta, «en molts casos ja ha maltractat abans la seva pròpia família sense que aquesta en sigui conscient», apunta. A més, afegeix que és una persona «manipuladora i agressiva verbalment».

La psicòloga Karina Viñas afegeix que es tracta d’infants que «pateixen tensió social, relacional i malestar que fàcilment prové de l’ambient familiar». En aquest sentit, sosté que «reben agressivitat i reprodueixen aquesta forma de relacionar-se» perquè, en la gran majoria de casos, «és la que coneixen». I reconeix que «els costaria molt canviar aquesta manera de relacionar-se». A més, sosté que l’abús de poder també té el seu origen en la frustració. «Hi ha molta frustració en les seves relacions, en la seva vida i en el seu propi procés d’aprenentatge». En aquest sentit, afirma que «solen ser casos de nens i nenes que no estan aprofitant bé el curs i tenen dificultats en l’aprenentatge». Per aquest motiu, explica, senten la necessitat de «sentir-se superiors». I aleshores, es posen per sobre.

Compartir l'article

stats