Els camps gironins són cada vegada més grocs a la primavera. Al verd dels sembrats de cereal o dels farratges, s’hi ha sumat l’última dècada la presència cada vegada més important de la colza, que durant l’abril i el maig està en el moment àlgid de la seva floració. Segons els primers avanços de superfície i producció del Ministeri d’Agricultura, a les comarques gironines s’han destinat aquest any 8.178 hectàrees al cultiu de colza, una xifra que representa un increment del 40% respecte la campanya de 2020. Girona concentra més del 50% de la colza plantada a tot Catalunya i prop del 9% de la de tot Espanya.
La popularitat d’aquest cultiu s’explica pels elevats preus de la colza en els mercats internacionals que es van anar encarint al llarg del passat i que s’ha disparat amb la guerra a Ucraïna.
Bona per a la rotació de cultius
Narcís Poch, coordinador territorial d’Unió de Pagesos a Girona, explica que, a banda del bon rendiment econòmic que dona, la colza és molt bona per fer rotació de cultius que fomenta la política agrària comuna. «Deixa el terreny ben preparat per a l’any vinent tornar-hi a fer cereal. «Això sí, cal esperar dos o tres anys per tornar a plantar colza en el mateix camp», adverteix el representant del sindicat agrari.
Un dels únics inconvenients de la colza és que suposa més feina que altres cultius i té unes despeses superiors. «La llavor de colza de l’actualitat no té res a veure amb la de fa deu anys. Ara és híbrida, un creuament de mascle i femella, i és més resistent a les sequeres i a les malalties, si bé és un cultiu que té certs problemes a l’hora de néixer en secà i assumeix un sobrecost en els fitosanitaris (herbicides, insecticides...)» explica Ventura, un pagès que anys que aposta per aquest cultiu.
Malgrat comportar una despesa superior als cereals de secà, cultivar colza surt molt a compte als pagesos. A l’agost de 2021, la colza acabada de collir cotitzava a les llotges agràries per sobre dels 500 euros la tona, un preu molt alt, però a mesura que s’acostava el 2022 aquesta oleaginosa es disparava a les borses, i a final d’any arribava als 767 euros la tona per als lliuraments de febrer. En començar febrer ja se superaven els 800 euros per tona. Les cotitzacions es van suspendre a l’inici de la invasió d’Ucraïna per evitar distorsions de mercat. Fa pocs dies, la cànola (colza modificada de Canadà) se situava en màxims històrics per sobre els mil euros la tona.
El cost de producció per hectàrea de la colza ha augmentat notablement -com en tots els cultius- per la pujada del preu del gasoil i els fertilitzants, i se situa entre 800 i 850 euros, per la qual cosa se li podria treure de benefici, en el millor dels casos, 1.600 euros a cada hectàrea. «Si segueix el preu com fins ara la producció seguirà en augment», detalla Ventura.
Usos de la colza
Malgrat la mala fama de l’oli de colza entre els consumidors espanyols, milions de persones el consumeixen diàriament perquè està present en multitud d’aliments processats, a vegades «camuflat» en l’etiquetatge com a oli de cànola i fins i tot amb el nom científic de la planta, Brassica napus.
En realitat, no hi ha cap prova que l’oli de colza sigui pitjor per a la salut que qualsevol altre oli vegetal refinat, i la seva mala fama és «immerescuda» ja que la intoxicació que va afectar a més de 20.000 espanyols l’any1981 es va deure a la venda il·legal d’oli adulterat, no a les propietats de la colza en si.
Però l’encariment d’aquesta oleaginosa no es deu tant al seu ús per la indústria alimentària, com per la ramadera. La colza forma part de la dieta que es dóna a molts animals, ja sigui a dins de pinsos composts o com a complement alimentari en forma de farines o de «coques». Es va començar a administrar principalment a remugants productors de llet, com a vaques o ovelles, però també és comú el seu ús en altres espècies ramaderes.
El tercer ús de la colza és la producció de combustible. Aquesta planta és la més utilitzada per a fabricar biodièsel a la Unió Europea, de fet és la matèria primera per al 44% de la producció.
Tres usos que estan fent d’aquesta oleiginosa de flors grogues un dels cultius més rendibles per als agricultors gironins. Entre els grans compradors de colza hi ha Aceites de Semillas, S.A. es una empresa fundada a Caldes de Montbui (Barcelona), Acor, a Olmedo (Valladolid), que produeix biodièsel amb la colza, i a la comercialitzadora Glencore, que importa el 100% a França.
