La legalitat franquista és un tema de discussió que encara ara, 47 anys després de la mort del dictador, no s’ha resolt. Totes les condemnes sumaríssimes executades durant la dictadura per tribunals d’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació continuen essent legals, ja que l’Estat no les ha declarat nul·les.
Durant la Guerra Civil i la dictadura, els tribunals franquistes van condemnar a mort 511 gironins, segons dades facilitades per la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia de Catalunya. Gran part de les condemnes es van produir entre el 1938 i el 1945, i encara ara són legals, i ho seran mentre l’Estat no decideixi anul·lar-les. La Generalitat, tot i no tenir competències, va aprovar el 2017 una llei de reparació de les víctimes del franquisme que consta d’un únic article on declara «il·legals» els tribunals que van afusellar aquests centenars de gironins, així com més de 3.300 persones a tot Catalunya per, majoritàriament, tenir una afiliació política o sindical d’esquerres. La mitjana d’edat era de 37 anys, i 15 dels afusellats eren menors d’edat.
D’aquesta voluntat de restaurar la dignitat de les víctimes en va sorgir el document de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que el Departament de Justícia atorga als familiars i que declara nuls els procediments endegats o condemnats en els procediments sumaríssims.
Des que va sorgir la iniciativa el 2017, l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Girona ha rebut 264 sol·licituds, essent el 2018 l’any que se’n van demanar més (127). Aquest document dona fe a través de la Conselleria de Justícia de la il·legalitat del procediment. Es tracta de la segona demarcació amb més sol·licituds per darrere de Barcelona, i es poden fer través de correu electrònic a través del web de Justícia.
«Davant la injustícia que va suposar aquestes condemnes il·legals i sense garanties, el mínim que podem fer és fer un reconeixement a les famílies de les víctimes», manifesta a aquest diari el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font. «Aquest certificat és un acte de memòria, que per bé que simbòlic, està carregat de reconeixement i una voluntat de reparació que és molt agraïda per les famílies», incideix Font.
En total, Justícia ha lliurat prop de 6.000 documents de nul·litat a tot Catalunya. Font assegura que Justícia promou l’obtenció dels documents a través dels ajuntaments, que són els que tenen accés als censos i poden oferir aquest certificat a les famílies.
De fet, recentment la consellera de Justícia Lourdes Ciuró va presidir un acte de lliurament de documents de reparació jurídica a una trentena de persones a Subirats, l’Alt Penedès.
La llarga llista de represaliats
I més enllà de les condemnes a mort, els tribunals militars franquistes van iniciar més de 70.000 procediments judicials. L’Arxiu Nacional de Catalunya compta amb una llista que permet consultar tots els procediments iniciats durant la dictadura. La llista s’actualitza periòdicament, i de fet la darrera es va fer fa només uns dies; el primer d’abril d’enguany. A la llarga llista hi consten des de les diligències prèvies fins a les execucions, passant per causes tancades amb sobreseïment o absolució. La gran majoria dels procediments són sumaríssims, iniciats a partir d’una denúncia o l’actuació d’ofici de les forces policials, i dirigides, per tant, per les forces militars.
Fins a l’any 1997 l’Estat no va permetre consultar els procediments sumaríssims, i l’any 2003 va començar una llarga feina arxivística per ordenar i veure fins on havia arribat la repressió judicial durant la dictadura. I la feina continua encara ara.
