Mossèn Jaume Reixach i Felipe, capellà d’ideologia progressista, escriptor i articulista, i que va quedar marcat en els darrers anys de la seva vida per un crim que es va produir a casa seva, a Blanes, va morir divendres, als 82 anys, a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona, on residia des del mes de febrer. Ahir mateix al matí es va celebrar a l’església de Sant Josep de Girona la missa en la seva memòria.

Nascut a Blanes el 24 de juliol de 1939, membre d’una acomodada família molt coneguda a la localitat, va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i va ser ordenat prevere el 8 de juliol de 1962 a l’església de Sant Martí del mateix Seminari. Després de continuar els seus estudis en teologia a Roma, va desenvolupar diferents responsabilitats entre 1964 i 1987 al Col·legi diocesà de Santa Maria del Collell, primer com a professor i director tècnic i, des del 1970, com a rector i director. Segons la biografia facilitada pel Bisbat de Girona, el 1987 va ser nomenat rector de la parròquia de la Mare de Déu del Carme de Girona, el 1997, rector de Riells de Montseny i del 2007 al 2011, també rector de Viabrea».

Mossèn Jaume Reixach es va jubilar l’any 2014 i es va instal·lar a Blanes, després d’una trajectòria en la qual s’havia caracteritzat per una lectura molt progressista del missatge evangèlic, que no sempre havia estat ben rebuda per altres sectors de l’església gironina. Autor de diversos llibres i articulista habitual en premsa, també va ser un notable conferenciant i durant un temps professor a l’Institut Vicens Vives de Girona (era llicenciar en filologia hispànica per la UAB).

La seva jubilació va estar marcada, però, pel crim que es va produir a casa seva el 5 de desembre del 2013, quan un seu fillol, Kekeo Moraaes, que havia portat del Brasil per ajudar-lo tres anys abans, va set apunyalat fins a la mort per Eulogio Lumalang, natural de Filipines i a qui Jaume Reixach havia ajudat de manera similar divuit anys abans. La mort de Kekeo es va produir després d’una baralla de la qual en va ser testimoni el capellà, que va sortir de la casa a demanar ajuda poc abans que es cometés el crim, que va generar tota mena de comentaris maliciosos a la localitat.

De fet, la mateixa església va posar-lo en una situació delicada, perquè el Vaticà va decidir apartar-lo de les seves funcions. Una mesura que va doldre al capellà, que anys després se’n queixaria, en considerar-se «marginat i silenciat».

«El protocol que se m’aplicava induïa a pensar que jo havia comès un delicte d’abusos sexuals», va escriure Reixach en el llibre sobre aquells fets Més que un crim, publicat a principis de 2018: «Tenia ganes d’explicar la veritat perquè t’hi deus i no caduca mai», assegurava llavors i defensava tot el que havia fet.