Ucraïnesos refugiats a Girona demanen tornar per la manca d’ajuts

Sol·liciten el suport d’entitats gironines per poder anar a Polònia i Romania per intentar estar «més a prop» i on els tràmits són més ràpids

Arribada de refugiats a Girona coordinada pels Bombers. | ACN

Arribada de refugiats a Girona coordinada pels Bombers. | ACN / ACN. Girona

ACN.

Desenes de refugiats ucraïnesos s’han posat en contacte amb entitats gironines per tal que els ajudin a retornar al seu país o a d’altres de propers. El motiu és la «falta d’oportunitats» que tenen a Espanya, tant per la barrera idiomàtica, com per la lentitud dels tràmits per aconseguir optar a un lloc de feina.

En aquest sentit, molts dels qui van venir a terres gironines fa poques setmanes intenten anar ara a països com Polònia o Romania, ja que els tràmits són més àgils i, alhora, les barreres culturals i lingüístiques són menors.

Des de la coordinadora d’ONG de les comarques gironines assenyalen que moltes famílies acollidores es troben ara amb dificultats econòmiques per mantenir les seves famílies i les persones refugiades.

En aquest sentit, la tècnica de la coordinadora, Núria Palomar, va assenyalar que la iniciativa ciutadana d’anar a buscar refugiats va ser «molt bona», però que no es va pensar prou en què passaria un cop aquí.

Fer «pressió política»

«No s’ha tingut en compte ni preparat una resposta amb l’administració a llarg termini. Ara mateix hi ha situacions que no es poden resoldre», remarca Núria Palomar. Per això, des de la coordinadora aposten per «fer pressió política» perquè les administracions responsables actuïn i posin recursos per a aquestes persones.

I és que bona part de les persones que han col·laborat amb iniciatives ciutadanes fent combois per anar a buscar refugiats es troben ara amb demandes de retorn d’aquestes persones cap al seu país. Un cas és el d’en Vitaliy. Ell és ucraïnès i viu a Vilobí d’Onyar. Amb una colla d’amics van fer diversos viatges fins a Polònia per tal de portar refugiats a Catalunya.

En total van acollir 57 persones i explica que alguns ja han demanat si se’ls pot retornar, ja que aquí no troben l’oportunitat que buscaven. En aquest sentit, molts aposten per anar a Polònia o Romania, on la barrera idiomàtica és menor i, de retruc, estan més a prop d’Ucraïna.

«Molta gent volen tornar perquè no troben ajuda del govern espanyol i tots els tràmits són llarg fins que no ho aconsegueixen i després perden l’esperança i senten que estan a casa d’algú sense poder aportar res», va assenyalar en Vitaliy.

Ell ha tingut vuit refugiats ucraïnesos a casa i explica que la majoria els «sap greu no poder ajudar en res» i «se senten malament». Per aquest motiu, en Vitaliy demana que els tràmits amb el govern espanyol siguin «més ràpids» per tal d’evitar aquests problemes.

L’ajut que no arriba

El problema, explica Núria Palomar, és que hi ha moltes famílies acollidores que no arriben a final de mes, ja que no poden fer front a les despeses que suposa tenir els refugiats a casa. «Ens estem trobant que moltes no poden continuar acollint i hi ha persones que s’estan quedant penjades», va assenyalar.

Palomar es queixa que l’administració «no està donant resposta» i, de fet, molts ajuntaments no poden cobrir les necessitats bàsiques dels refugiats. A més, les entitats del tercer sector «fan el què poden» però també es troben amb problemes de subministrament.

La solució, diu Palomar, és «fer pressió» per tal que els governs locals, autonòmics i també el central «resolguin» una situació cada vegada més habitual. «L’administració és qui té la força, l’estructura i l’economia per poder-ho fer», va concloure la tècnica de la coordinadora.