La majoria de descobriments i progressos en l’àmbit científic i tecnològic solen publicar-se a revistes especialitzades, destinades a un públic expert en la matèria, i molt poques vegades acaben arribant a gran part de la societat.
Iniciatives com el festival Pint of science, que ha fet parada durant tres dies a Girona, ajuden a acostar la ciència a la població d’una forma dinàmica, lúdica i entenedora.
Aquest és el principal objectiu fixat per l’organització i aquests dies s’ha assolit amb èxit de públic, tot i que la majoria d’assistents estaven vinculats a la ciència.
La peculiaritat de la iniciativa és, sens dubte, l’escenari. «És més fàcil traslladar la ciència als bars que no pas la gent als laboratoris». Amb aquesta premissa, un dels coordinadors del Pint of science a Girona, Héctor de Prado, introduïa la sessió de dimarts a la tarda, al bar Sbar-jo de Girona. La temàtica girava entorn de l’aigua i els dos ponents convidats fan recerca a l’Institut Català de la Recerca de l’Aigua (ICRA).
El local ja estava ple abans que comencessin les conferències. Predominava un públic molt jove i la majoria eren estudiants vinculats a l’ICRA. Entre ells, també n’hi havia molts que provenien d’altres països europeus i que estaven estudiant a la Universitat de Girona o a l’ICRA.
Finalment, també hi havia espectadors no vinculats a la ciència, com alguna colla d’amics que havia vingut a fer el toc i que davant l’expectació s’havia apropat a parar l’orella, i d’altres que senzillament els havia cridat l’atenció el festival i tenien curiositat. Sí que tots tenien una cosa en comú: la cervesa no faltava ni a la taula ni a la barra, per a aquells que no havien trobat lloc.
El primer ponent, Hèctor Monclús, va llençar una pregunta a l’aire, que ja va captar l’atenció de tothom de forma immediata: quants de vosaltres beveu aigua de l’aixeta? Seguidament, va adaptar la taula de billar com si estigués al laboratori i va fer un parell d’experiments per representar la potabilització i la filtració de l’aigua. Un cop va acabar la ponència, el públic va poder preguntar dubtes. Després d’una pausa, la ponència d’Oriol Casabella sobre el procés de l’aigua a les depuradores va seguir una dinàmica similar. Però el més esperat va ser el joc de preguntes final, que va posar a prova tot el públic i els tres primers guanyadors van marxar a casa amb un premi. En definitiva, una forma original d’apagar la set de ciència que es fixa com a repte obrir-se a un públic més general, de cara a properes edicions.
