Segons la Seguretat Social, a tot Espanya hi ha oficialment donades d’alta 376.015 persones com a treballadores de la llar. D’aquestes, 9 de cada 10 són dones, 55.962 estan a Catalunya i .649 a les comarques de Girona. Abans que acabi l’any tindran dret a cobrar una prestació d’atur en cas de perdre la feina. S’hi ha compromès el Govern després d’enviar al Congrés la ratificació del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que obliga els Estats signants a equiparar les condicions laborals de les empleades de la llar a la resta de treballadors. Ja que fins ara les treballadores de la llar estan enquadrades en un règim especial i no poden cotitzar tot i que vulguin fer-ho per drets com l’atur, entre d’altres.

Per reparar la històrica discriminació que aquest col·lectiu ha rebut des de les institucions, el Govern ha activat el mecanisme per integrar aquest règim especial al sistema de protecció social ordinari. Ho ha fet després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictés sentència i censurés el Regne d’Espanya per incórrer en una discriminació indirecta per raó de gènere sobre aquest col·lectiu. Actualment el procés està en fase de tràmit parlamentari i al maig podria discutir-se en el ple del Congrés dels Diputats. El compromís subscrit pel Consell de Ministres és tenir-ho tot aprovat abans del termini d’un any.

A les Corts, l’Executiu i els partits amb representació parlamentària hauran d’acordar els detalls de com s’enquadren les treballadores de la llar dins del sistema de protecció social, si això implica un augment de les obligacions que haurà de pagar l’ocupador i a quin tipus de prestacions els dona dret les noves cotitzacions, entre molts d’altres. De moment, els tribunals ja estan aplicant la jurisprudència europea i reconeixen prestacions i subsidis a aquest col·lectiu a càrrec dels comptes del SEPE i la Seguretat Social. Com ara l’accés al Fogasa en cas que l’ocupador no pugui pagar-los la indemnització i el cobrament del subsidi per a majors de 52 anys, entre d’altres.

El conveni 189 també determina l’obligació per als ocupadors d’entregar un contracte per escrit prèviament i abans de travessar la frontera a aquelles treballadores que vulguin contractar d’un altre un país. Així mateix regula les condicions de repatriació de les migrants al finalitzar el contracte i assegura la llibertat de les treballadores per arribar a acords amb l’ocupador sobre la residència a la llar on treballen, els períodes de descans i la conservació dels documents de viatge i identitat.

A l’espera de l’encaix legal definitiu, els tribunals de justícia ja s’han començat a pronunciar. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va reconèixer al març, per primera vegada, el subsidi d’atur per a majors de 52 anys a una treballadora de la llar. Els magistrats catalans repassen la legislació nacional i apunten que el mateix legislador reconeix «expressament» l’«absència d’un marc normatiu intern de protecció per atur a favor de l’esmentat col·lectiu». I d’aquí salten a la jurisprudència europea. «L’opció legislativa d’excloure els empleats de la llar de les prestacions d’atur concedides pel Règim General de Seguretat Social espanyol no sembla aplicar-se de manera coherent i sistemàtica en comparació amb altres col·lectius de treballadors que gaudeixen d’aquestes mateixes prestacions malgrat presentar característiques i condicions de treball anàlogues», diu el TSJC citant la sentència europea.