Quiosc

Diari de Girona

CRÒNICA

«La covid-19 ens ha ensenyat que la vida té data de caducitat»

El filòsof i teòleg Francesc Torralba desgrana les claus per a aprendre a entomar i gestionar l’absència i el dol entre els professionals de la salut, en un acte organitzat per la Fundació Mémora.

El filòsof i teòleg Francesc Torralba, en el decurs de la ponència. | ANIOL RESCLOSA

Els carrers de Girona seguien en floració. La vida, en totes les seves formes, havia assaltat les principals artèries de la ciutat. Però porta a porta (i cara a cara) amb un dels aparadors de Temps de Flors, ahir l’Auditori Josep Irla feia un zoom in en el que la societat tendeix a amagar darrera la cortina: la mort i, per extensió, el procés de dol.

Una realitat que, segons el filòsof i teòleg Francesc Torralba, «ens ha ensenyat que la vida té data de caducitat». Tot i això, va posar en dubte que es converteixi en un «aprenentatge de masses». «Els que l’han vist de prop ja no viuran mai més d’esquenes a la mort». Per contra, pels que «han vist xifres i taüts amuntegats», va vaticinar, «la mort no haurà deixat aquesta petjada».

Tot i que ja va avançar que la gestió de la mort no té «respostes miraculoses», va esbossar sis passos que, en forma de recepta, poden ajudar tant als professionals sanitaris com als treballadors dels serveis socials i funeraris, dos col·lectius que va aprofitar per a reivindicar que no se’ls ha «reconegut» prou, i que també han patit «de primera mà» les conseqüències de la pandèmia en els moments més amargs.

«El model d’home o dona fort i exitós no correspon amb algú que reconeix que està trencat i que necessita ajuda».

decoration

El primer pas, va apuntar, és «reconèixer» la pèrdua. «Hi ha gent que fa el cor fort i es posa una màscara perquè en la nostra societat és contracultural dir que ets fràgil», va lamentar. Aquesta és, va afirmar, la principal resistència. «El model d’home o dona fort i exitós no correspon amb algú que reconeix que està trencat i que necessita ajuda».

Després, va proclamar, cal «alliberar les emocions en entorns on hi hagi persones disposades a escoltar», un procés que va titllar de «complex, sobretot si les emocions no són tonificants». En aquest sentit, va lamentar que «no ens agrada estar acompanyats de persones que evoquen ràbia, desencís o tristesa» perquè «les emocions es contagien». «Molts professionals es van veure obligats a treballar en situacions que no eren les adequades, i això va portar a prendre decisions que poden generar un gran sentiment de culpabilitat».

I aquí pren força el tercer manament: «compartir». Tot i que va reconèixer que les pèrdues «mai són exactament iguals perquè cada relació és diferent» i, en conseqüència, «no es pot equiparar el procés de digestió del dol», va assegurar que compartir l’experiència amb persones que han patit pèrdues similars és «alliberador». Sobretot, va subratllar, si es fa en grup sota la batuta d’un «professional qualificat que gestioni el patiment».

«Molts professionals es van veure obligats a treballar en situacions que no eren les adequades, i això va portar a prendre decisions que poden generar un gran sentiment de culpabilitat».

decoration

Un procés a foc lent

I, com en tot, «és imprescindible concedir-se temps», una pràctica incompatible amb la societat de la velocitat en què vivim. «El procés de dol depèn de la relació que teníem amb aquella persona, de la tipologia de mort, de les circumstàncies i el context en què s’ha produït», va explicar.

A més, va incidir en una lliçó de supervivència: «aprendre que cap persona, per valuosa que sigui, és eterna», una condemna que va reconèixer que és «molta dura». En aquest sentit, va apuntar a una fórmula màgica: «la solució seria no viure aferrats a res perquè ningú és etern». El problema, va assenyalar, és que «tendim» a crear vincles.

Un altre recurs, va apuntar, és «la gratitud sincera als professionals que van estar a la trinxera». Un col·lectiu que va recordar que es va «deixar la pell perquè moltes persones es poguessin acomiadar dels seus éssers estimats per vídeo conferència». Un agraïment, va subratllar, que «no s’ha de fer només de forma puntual des dels balcons».

Compartir l'article

stats