Garantia d’accés a l’avortament a l’hospital públic més proper, fi de l’exigència del consentiment dels pares per a les menors de 16 i 17 anys, baixa laboral per regles incapacitants i un permís retribuït a partir de la setmana 39 d’embaràs. Després de mesos de negociacions a l’Executiu, el Ministeri d’Igualtat està satisfet amb l’avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament que porta avui al Consell de Ministres, tot i que pel camí s’han quedat mesures destacades, com la reducció de l’IVA en compreses i tampons.

El departament que lidera Irene Montero aspirava també que el permís retribuït per a les embarassades comencés la setmana 36 de gestació i serà finalment des de la setmana 39, però, en qualsevol cas, va reconèixer l’esforç realitzat pel ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá.

Més dura va ser la negociació amb María Jesús Montero i, tot i que l’IVA superreduït del 4% pels productes d’higiene femenina està en l’acord de coalició que van signar el PSOE i Podemos, la proposta va quedar aparcada. Entrevistada a la Cadena Ser, Irene Montero va deixar clar ahir que hi continuarà «lluitant» quan es negociïn els propers pressupostos generals de l’Estat i va assenyalar directament al Ministeri d’Hisenda com a culpable de que no es validi en aquesta llei, que va xifrar el cost de la mesura en 30 milions d’euros. «Amb el sobrecost de les obres de l’M-30 s’haguessin pagat 69 anys d’una reducció a l’IVA superreduït dels productes d’higiene menstrual», va assegurar la ministra d’Igualtat, que va afirmar que el 22% de les dones no poden escollir aquest tipus de productes perquè no poden pagar-los. En aquest sentit, va posar sobre la taula altres propostes que inclou la llei per a pal·liar la denominada pobresa menstrual, com la distribució gratuïta d’aquests productes als centres educatius, penitenciaris o vinculats als serveis socials.

A més, el Ministeri d’Igualtat va fer bandera d’una llei pionera a Europa a l’hora de reconèixer el dret a la salut menstrual, amb la qual les dones que pateixin un dolor incapacitant durant la regla podran accedir a una baixa laboral assumida per la Seguretat Social des del primer dia i sense durada màxima.

El debat de les menors

L’avantprojecte, que posa l’accent en la necessitat de l’educació afectiva-sexual en les diferents etapes educatives, garantirà que les dones puguin accedir a l’avortament en el centre públic més proper al seu domicili, pel que es crearà un registre d’objectors de consciència que permeti organitzar els serveis.

És un dels principals problemes que vol pal·liar la reforma: de les 88.269 interrupcions voluntàries de l’embaràs notificades l’any 2020 (últimes dades disponibles), el 84,5% van ser realitzades en centres privats. Dotze províncies no han notificat cap avortament en els últims cinc anys, ni en clíniques privades.

Un altre objectiu clau de la reforma és eliminar l’exigència del consentiment dels pares en el cas de les menors de 16 i 17 anys, un dels punts que previsiblement centrarà el debat polític ja que va ser el PP qui va introduir aquest requisit al 2015.

El principal partit de l’oposició, amb diferents sensibilitats davant l’avortament, no ha mostrat encara en públic la seva posició davant la proposta de reforma, al·legant que es tracta d’una cortina de fum del Govern per a desviar l’atenció i la crisi oberta per l’espionatge amb Pegasus.

Quan el 2010 el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va substituir el dret a l’avortament en determinats supòsits per una llei de terminis, que garanteix l’avortament lliure en les primeres 14 setmanes d’embaràs, el PP la va recórrer davant del Tribunal Constitucional, però quan va accedir a la Moncloa va optar per no derogar-la. Ho va intentar Alberto Ruiz Gallardón com a ministre de Justícia amb una «llei de protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada» i va acabar dimitint. Mariano Rajoy només va rescatar en la reforma de 2015 l’exigència del consentiment exprés d’un progenitor o tutor per a les menors de 16 i 17 anys, punt que ara elimina el Govern de coalició. «Cal deixar d’infantilitzar les dones», va subratllar a TV3 la secretària d’Estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez, mentre el Tribunal Constitucional segueix sense pronunciar-se 12 anys després del recurs.

Desapareixerà també el termini de reflexió de tres dies i l’obligació de lliurar a la dona, si no el demana, el sobre que es lliura amb informació sobre ajudes i recursos disponibles.