Hi ha un problema de despoblament, que es pot veure com un fenomen antic del Pirineu, però que avui encara es més greu perquè el despoblament afecta ja al prePirineu i la concentració al voltant de Barcelona i les grans zones urbanes és cada dia més un contrast amb la zona amb ciutats i pobles petits. La historiadora berguedana Rosa Serra va ser l’encarregada d’obrir ahir la jornada de «La Catalunya dels Pobles», organitzada per Regió7, del mateix grup editorial que Diari de Girona.
Hi ha anàlisis de la diferència entre mon rural i món urbà i sobre el despoblament que són punts de vista coneguts, però ahir s’hi van afegir algunes reflexions. Es parla de la pèrdua de població, de la fugida de les empreses en comarques que havien estat industrials els segles XIX i XX, de l’aprimament de la població formada que no torna al lloc d’origen després de passar per la universitat. de la necessitat de fixar població o de la manca de serveis bàsics, entre d’altres. Ahir, Rosa Serra hi afegia, com a mínim un parell de punts més a tenir en compte. Són poble vells i amb poc futur demogràfic, perquè la població femenina és la que més es queda a fora. Hi ha 8 dones per cada 10 homes.
Serra havia posat sobre la taula els grans problemes. I en la presentació, el periodista Jordi Molet, conseller delgat de Diari de Girona, ja havia citat alguns dels punts que cal resoldre per evitar alguns d’aquests problemes: millorar els serveis assistencials, millorar les vies de comunicació i els serveis telemàtics i donar eines per facilitar la mobilitat.
Va ser una matí per escoltar la realitat del govern català, en la veu del secretari de Política Territorial, Xavier Fornells, i del territori a través de Josep Maria Serarols, president de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà, Maria Costa, empresària i Moisès Masanas, alcalde de Saldes.
Fornells va posar especial èmfasi en la necessitat de «tenir un llei territorial nova», com a marc global que es basi en la igualtat d’oportunitats per a tothom, la llibertat dels ciutadans i la fraternitat expressada en uns pressupostos de la Generalitat, diferents als d’ara, que conviden a aquesta germanor . Assegura que «hi estem treballant» i veu que «cal un cop d’estat dels pobles de baixa densitat» en una acció que va comparar amb el cop de puny damunt la taula que van donar els alcaldes dels 22 municipis de l’àrea metropolitana quan van decidir crear-la. Els pobles de menys densitats han de poder tenir un tracte més equitatiu de l’administració. Fornells admet que les lleis no es poden fer per a una part del pais i que les realitats dels pobles de Catalunya són diferents. En aquest sentit va agrair «la feina que han fet els alcaldes dels micropobles». Es va queixar amargament de la gestió administrativa del mateix govern i de lleis que priven de poder resoldre determinats problemes. I va concloure que «necessitem una altra visió de Catalunya, hem de tenir una visió més policèntrica, amb alguns municipis més forts. En aquest punt va posar com a exemple les transformacions de Girona i de Vic.
El president de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB),va advertir del perill de perdre la poca indústria que queda al Berguedà i va demanar que es creés sòl industrial. L’empresària Maria Costa va advertir que cal superar la pantalla de l’estat de diagnosis permanent. «Veiem que perdem població, però no treballem per retenir-la. Estem en la diagnosi permanent i el que necessitem és saltar aquest pas i mirar quines inversions fem per pujar la renda de la comarca», va afirmar.
Costa va ser directa. I també ho va ser l’alcalde de Saldes, Moisès Masanas, que assegurava que «les oportunitats passes i no les aprofitem». Masanas va lamentar la pèrdua de talent, la necessitat de mantenir serveis com l’atenció mèdica per a una població que cada dia està més envellida, i va demanar suport a la dona, que «està al davant de moltes de les iniciatives d’èxit dels darrers anys». I davant d’amenaces imminents, l’alcalde de Saldes va admetre que «si volem anar a un model d’economia més sostenible hem d’afrontar la transició energètica i en el territori menys urbà del país caldrà tenir instal·lacions, però aquest camí no l’han de fer grans empreses, sinó que l’hem de fer des del territori.
La jornada de debat va acabar amb una conclusió: hi ha esperança des del territori en què les administracions tindran més en compte el territori despoblat.
