Quiosc

Diari de Girona

«Millorar l’accessibilitat a l’avortament era necessari des de fa anys»

El president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges destaca que la llei presenta molts aspectes positius si s’apliquen «correctament»

Una infermera practica una ecografia, en una imatge d'arxiu. L.O.

Era un dels compromisos de l’actual Govern i amb l’aprovació de l’esborrany, la nova llei de l’avortament comença a agafar forma. Els dos punts que han generat més debat són que a Espanya ja es podrà tornar a avortar a partir dels 16 anys sense el consentiment dels pares i les baixes laborals per a les persones que menstruen i tenen regles incapacitants.

Ara s’iniciarà la negociació parlamentària, i els partits hi podran presentar esmenes. La intenció del Govern espanyol és que quedi aprovat pel Congrés abans d’acabar l’any, però encara no hi ha una data concreta. De moment, està generant debat en diversos sectors, tant pel seu contingut com per les mesures destacades que finalment no s’han inclòs. 

El ginecòleg i president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Girona, Joan Antoni Mulà, manifesta que el projecte de llei «aporta molts aspectes positius que, si s’apliquen de forma correcta, suposaran grans millores». D’entrada, Mulà destaca que es potencia molt l’«accessibilitat» a l’avortament en la sanitat pública i «feia temps que aquesta aposta era necessària». El ginecòleg recorda que hi ha moltes províncies on fa anys que no s’hi practica cap avortament i hi ha dones que «es veuen obligades a fer bastants quilòmetres per trobar un centre sanitari on poder-lo fer», admet. Sense anar tan lluny, recorda les dificultats que hi ha a Lleida per a dur a terme la interrupció voluntària de l’embaràs. 

Recentment, entitats feministes han denunciat que encara no és possible avortar quirúrgicament malgrat que Salut ho va assegurar, a través d’un acord amb la clínica Mi NovAliança de Lleida, a qui autoritzava a fer aquest procediment i que integrava al sistema públic per oferir el servei.

Respecte a Girona, Mulà assegura que l’accessibilitat està «més garantida» i no hi ha hagut problemàtiques per a poder avortar. Tot i així, remarca que encara hi ha molts detalls per millorar i és important «prioritzar que cada vegada hi hagi més centres públics amb metges que practiquin la interrupció de l’embaràs, tant quirúrgic com farmacològic, en detriment als centres privats, on encara s’hi ha de recórrer massa». 

«Calen més recursos»

Perquè la millora de l’accessibilitat sigui possible, Mulà manifesta que «fan falta molta més inversió a la sanitat pública per disposar de més personal i recursos per dur a terme aquestes pràctiques». De fet, matisa que «no és el mateix practicar l’avortament a les sis setmanes que a les setze, és un procediment que quan s’arriba a cert punt requereix rapidesa». 

«Durant el període que vaig ser cap del servei de ginecologia a l’hospital de Blanes no vam tenir cap problema per practicar avortaments, l’única pega va ser la manca de personal, que cada vegada va més en augment».

Un altre aspecte que remarca Mulà és l’impuls de l’educació sexual en tots els àmbits, des de l’educatiu, centres penitenciaris i la formació sexual dels professionals, entre d’altres. Sobre aquest aspecte, també es repartiran gratuïtament productes de salut menstrual, com tampons, compreses o copa menstrual amb l’objectiu d’acabar amb la pobresa menstrual, així com píndoles anticonceptives. «Una altra mostra de millora en l’accessibilitat és la gratuïtat de la pastilla de l’endemà», afegeix el ginecòleg. 

Les baixes com a garantia

Respecte a l’altre punt que ha generat més polèmica, les baixes laborals per menstruacions doloroses, el president de la Comissió de Deontologia recorda que aquest tipus de baixes «sempre» les hem fet, però «la principal diferència és que ara hi ha la garantia que es cobraran des del primer dia, fet que evitarà que hi hagi exclusions en alguns convenis laborals», matisa. 

Aquesta mesura ha generat opinions adverses, com per exemple que es discrimina la dona i li redueix les possibilitats que la contractin pel fet de tenir aquest dret. Mulà admet que «per evitar aquesta discriminació, és important que les baixes estiguin ben acreditades amb els informes mèdics corresponents, només si es fan les coses ben fetes s’eviten abusos» i afegeix que «de totes maneres, aquests requisits ja es contemplen en el projecte de la nova llei». 

Compartir l'article

stats