Quiosc

Diari de Girona

Un estudi denuncia el dèficit d’infraestructures i de comunicacions al món rural

El document també posa de manifest que la pandèmia de la covid-19 ha suposat una nova oportunitat de revitalitzar aquestes zones

La presentació de l’Atles, ahir, a Barcelona. | ACM

El dèficit d’infraestructures, així com els problemes de comunicacions i transport, són alguns dels principals problemes que pateix el món rural a Catalunya. Així es recull en l’Atles del món rural 2022, presentat fa poques setmanes i que ha estat elaborat per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Micropobles de Catalunya. L’estudi també posa de manifest que les noves circumstàncies tecnològiques i culturals obren la porta a un possible transvasament d’activitats i de població a les àrees rurals, i que la covid-19 ha suposat noves oportunitats per revitalitzar aquestes zones.

Les dades de l’Atles constaten la despoblació del món rural: en tres quartes parts de la superfície del territori català hi viu només el 9% del país, mentre que en un 7% hi viu el 64% de la població.

Pel que fa a l’impacte de les energies renovables en el món rural -qüestió que ha generat una forta polèmica en els últims mesos-, l’Atles apunta que, «davant la mangnitud de les iniciatives empresarials, caldria plantejar un nou model alternatiu i sobirà de transició energètica, per tal d’encaixar els impactes mediambientals i paisatgístics» i aconseguir també «una distribució equilibrada de les implantacions en l’espai i la societat».

Diversificació de l’economia

El document també apunta que, per afavorir la ruralitat del país, caldria apostar per una major diversificació de l’economia, amb la dinamització de sectors com el comerç, la restauració i els serveis dels petits municipis, i no focalitzar només l’atenció en el sector agroalimentari, la generació d’energia o el sector forestal, entre altres.

Pel que fa als fluxos de població, l’Atles constata que les localitats petites es poden veure afavorides tant per la difusió de població i activitats des de les capitals de comarca cap a les poblacions veïnes com per la tendència al teletreball, les ofertes laborals vinculades al turisme rural o bé per les opcions de vida de retorn als valors rurals.

Però per tal d’afavorir l’assentament de població en les zones rurals, és necessari que millorin les infraestructures i els serveis de comunicaciói transport. Així, l’estudi assenyala que el transport a demanda, la fibra òptica, les xarxes 5G i els centres de coworking són algunes de les garanties per tal d’aconseguir que la població es quedi a viure en els petits municipis.

Finalment, s’apunta que la immigració des de les ciutats o des de l’estranger és l’única esperança de dinamització socioeconòmica i rejoveniment dels pobles i masies interiors, si es vol fer front a l’envelliment i a la falta de relleu generacional. Així, les dades de l’Atles mostren que els municipis de menys de 500 habitants tenen més d’un 25% d’habitants amb més de 65 anys.

Compartir l'article

stats