Quiosc

Diari de Girona

cRÒNICA

Josep Pla s’hauria divertit en la festa del seu 125 aniversari

Un sopar d’homenatge a l’autor d’«El que hem menjat» no pot concloure sense una intensa sobretaula, que era on ell més gaudia

Les espines d’anxova arrebossades, preparades per a fer disfrutar els convidats | PERE DURAN

Si l’objectiu és retre homenatge a Josep Pla amb un sopar, del que es tracta és de fer una llarga sobretaula. Sí, és clar que a en Pla li agradava el bon menjar, tot i que diuen que en feia prou amb dues mossegades del que fos. I sí, és clar que li agradava estar-se a l’habitació 113 de La Gavina, que es manté tan similar a quan l’escriptor hi passava llargues jornades, que un té la impressió que en obrir l’armari hi trobarà una boina. Tot això és cert i el sopar de divendres a La Taverna del Mar en homenatge a Josep Pla pel 125 aniversari del seu naixement no va decebre ningú -com podria decebre, un sopar elaborat a quatre mans per Jaume Subirós, del Motel Empordà i Lluís Planas, de la mateixa Taverna?-, però el més important, per a Pla, seria la sobretaula. I a fe que els assistents ens hi vam dedicar amb ganes.

Una sobretaula presidida per una ampolla de Johnny Walker -etiqueta negra- al centre i en la qual els fumadors assaborien cigars del gruix de la maroma d’un vaixell, acompanyada amb el so de fons de les onades, cinc metres més enllà, havia de ser sucosa, de les que agradaven a Josep Pla. Hauria disfrutat, el periodista i escriptor, en una conversa en la qual es va collonar el rei emèrit en la seva visita a Sanxenxo i els «quatre-cents llepaculs» que van anar a victorejar-lo. En la qual va sortir fins i tot Julio Camba, gran amic de Pla i que, com ell, va deixar escrites delicioses pàgines sobre gastronomia. Van aparèixer per allà -per la conversa, vull dir, no pel restaurant- fins i tot els anarquistes i pistolers dels anys vint a Barcelona, però quedin tranquils els monàrquics que en cap moment se’ls va relacionar amb l’arribada del rei emèrit a Espanya. I també celebritats com Sean Connery o Peter Sellers, habituals de La Gavina, la mort del darrer dels quals -l’ampolla de whisky anava baixant de nivell- algú va atribuir a l’excessiva fogositat de la seva senyora, Britt Ekland. Sens dubte, en Pla s’hauria divertit.

Abans, xampany francès, vins, espines d’anxoves arrebossades, musclos de roca, flors de carbassó farcides de recuit, pèsols amb botifarra negra, el planià pollastre amb llagosta -per Camba, una combinació que sobre el paper no pot lligar de cap manera, però sobre el plat la pràctica destrossa la teoria, i de quina forma- sorbet de menta i, per descomptat, taps de Cadaqués. Però tot plegat, era només per a preparar la sobretaula.

Compartir l'article

stats